Mataró ha estat testimoni aquest dimarts d’un nou episodi de la crisi habitacional que assola el territori. Una família en situació de vulnerabilitat extrema ha estat desnonada del seu habitatge a la Ronda Cerdanya, al barri de Cerdanyola, malgrat els esforços del Sindicat de l’Habitatge i la intervenció de l’Ajuntament. L’execució, que ha comptat amb un ampli desplegament policial, ha deixat sense llar a una unitat familiar que residia de lloguer en aquesta finca des de feia onze anys.
Aquest llançament no és un cas aïllat, sinó que subratlla la creixent precarietat que moltes llars afronten davant la manca de solucions residencials efectives. La situació s’agreuja en barris com Cerdanyola i Rocafonda, on la concentració de rendes més baixes de Catalunya posa de manifest la urgència d’un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge. La tensió i la impotència eren palpables a les portes de l’edifici, on veïns i activistes intentaven, sense èxit, aturar una decisió judicial que ha deixat una família al carrer.
El drama d’una família amb necessitats especials
La família afectada està composta per Jordi, que pateix una discapacitat superior al 80% i una malaltia rara que li ha provocat problemes de salut mental, arribant a intentar suïcidar-se fa un any. L’acompanya la seva germana, Alícia, mare soltera, i els seus tres fills menors d’edat. Una realitat que posa de manifest la fragilitat de moltes llars davant la inestabilitat econòmica i social. Alícia, amb uns ingressos mensuals d’uns 1.000 euros, destinava la major part, 700 euros, al pagament del lloguer, una xifra insostenible en el context actual.
La propietat de l’habitatge recau en Investmar S.L., una societat amb seu a Mataró que el Sindicat de l’Habitatge Socialista de Catalunya identifica com un gran tenidor. El cas era seguit de prop pels serveis socials municipals i la família havia sol·licitat l’accés a la mesa d’emergència, una via que no va arribar a concretar-se. L’única alternativa que se’ls va plantejar, segons el Sindicat, va ser l’allotjament en un hostal durant només tres nits per a tota la família, una solució que dista molt de ser una resposta digna i a llarg termini a una problemàtica tan profunda. Fins i tot l’Ajuntament havia demanat al jutjat ajornar el llançament, al·legant que els inquilins haurien trobat una alternativa residencial, però aquesta petició no va ser suficient per evitar l’execució.
La denúncia del Sindicat de l’Habitatge i la crisi a Mataró
Durant el matí, diversos membres del Sindicat de l’Habitatge de Mataró i veïns es van concentrar a les portes de l’edifici, intentant visibilitzar la situació i pressionar per la paralització del desnonament. Aquesta mobilització s’emmarca en la campanya que l’entitat manté activa contra els desnonaments de famílies vulnerables i contra l’actuació dels grans tenidors, a qui acusen de contribuir a l’especulació i a la precarietat residencial.
El Sindicat ha denunciat obertament que aquest cas és una prova irrefutable de les dificultats que tenen les famílies vulnerables per trobar una alternativa residencial digna. Han carregat durament contra les administracions per la seva ineficàcia i la manca de solucions estructurals. El govern municipal de David Bote ha estat assenyalat directament per l’entitat, que situa aquest desnonament en el context d’una crisi habitacional que afecta amb especial virulència barris com Cerdanyola i Rocafonda. Aquests barris, segons l’organització, concentren alguns dels nivells de renda més baixos de Catalunya, i l’emergència residencial s’està estenent a un nombre cada vegada major de famílies.
Les demandes del Sindicat són clares i contundents: reclamen mesures més enèrgiques contra els grans tenidors, incloent-hi l’expropiació d’habitatges buits i una reducció significativa dels preus del lloguer. Aquestes propostes busquen no només pal·liar els efectes dels desnonaments, sinó atacar les causes estructurals de la crisi d’habitatge. La situació a Mataró és tan crítica que el desnonament de la Ronda Cerdanya no va ser l’únic previst per a aquest dimarts. El Sindicat també havia convocat una mobilització al carrer Colombia, al barri de Rocafonda, per intentar impedir un altre llançament que afectava una família vulnerable amb dos menors, i on, segons l’entitat, tampoc hi havia una alternativa residencial adequada.
«Aquest cas evidencia les dificultats de les famílies vulnerables per trobar una alternativa residencial i carrega contra les administracions per la falta de solucions.»
La lluita per un habitatge digne a Mataró continua sent una prioritat per a moltes entitats i ciutadans, que veuen com la precarietat s’enquista en una de les necessitats més bàsiques. La urgència d’una resposta política i social efectiva és més evident que mai, mentre la ciutat continua buscant solucions a la seva complexa realitat habitacional.
