Barcelona ha tancat l’exercici del 2024 demostrant una solidesa financera que contrasta fortament amb la complexa aritmètica parlamentària que ha dominat el consistori durant tot l’any. El govern municipal presidit per Jaume Collboni, obligat a prorrogar els pressupostos del 2023 per la via de la qüestió de confiança davant la impossibilitat d’assolir els suports necessaris per aprovar uns nous comptes, ha aconseguit navegar entre les tempetats polítiques i presentar un balanç que mereix atenció: un superàvit de 45,2 milions d’euros, unes xifres d’execució pressupostària rècord i un control del deute que evidencia la capacitat de gestió de l’equip executiu.
Aquesta circumstància, lluny de ser un accident, revela una estructura financera sòlida i ben administrada que ha permès a l’Ajuntament de Barcelona mantenir els principals objectius financers intactes malgrat les dificultats derivades de la fragmentació política i la necessitat de governar amb minoria. El grau d’execució pressupostària del 93,4% en els capítols 1 a 7 suposa la mobilització de 3.589 milions d’euros, el major volum de despesa no financera executada fins ara en la història del consistori barceloní.
La proroga pressupostària: quan la qüestió de confiança substitueix el diàleg
El camí per arribar a aquest tancament no ha estat, ni de bon tros, un camí planer. El govern del PSC es va trobar, des del primer moment de la legislatura, amb la necessitat imperiosa de construir una majoria que no existia a la cambra municipal. Les negociacions per als pressupostos del 2024 van resultar infructuoses, i el consistori es va veure obligat a recórrer a mecanismes excepcionals per poder disposar de les seves pròpies comptes. La pròrroga pressupostària via qüestió de confiança es va convertir, doncs, en l’única via possible per garantir la continuitat dels serveis municipals i la capacitat d’inversió de la ciutat.
Aquesta situació no és aliena a la dinàmica política que s’ha viscut a Barcelona en els darrers anys. La fragmentació del paisatge polític municipal, evidenciada pels diferents baròmetres de percepció ciutadana, ha complicat enormement la governabilitat. El govern Collboni ha hagut de conjugar constantment els interessos del seu propi grup amb les expectatives d’altres formacions, en un equilibri que no sempre ha resultat fàcil de mantenir. El relleu de figures clau com Gemma Tarafa com a nova líder de Barcelona en Comú ha modificat lleugerament el mapa de negociacions, tot i que les relacions entre el PSC i els Comuns han estat tradicionalment complexes.
Tanmateix, i malgrat aquestes circumstàncies adverses des del punt de vista estrictament polític, l’executiu municipal ha sabut mantenir una trajectòria de sanejament i eficiència que ha donat els seus fruits. La clau ha estat, segons fonts municipals, una gestió rigorosa del dia a dia i una planificació financera que ha prioritzat l’estabilitat per davant de l’espectacularitat. En un context on les tensions polítiques sovint generen paràlisi administrativa, Barcelona ha demostrat que és possible mantenir la màquina funcionant amb precisió.
Xifres que parlen: execució rècord i superàvit significatiu
Els números presentats pel govern municipal no admeten matisos negatius. El tancament de l’exercici del 2024 deixa un superàvit de 45,2 milions d’euros, una xifra que suposa un marge de maniobra significatiu per a les arques municipals. Aquest resultat positiu arriba en un any en què molts ajuntaments de l’Estat espanyol han tingut dificultats per tancar amb equilibri pressupostari, fet que fa encara més rellevant l’assoliment barceloní.
El grau d’execució pressupostària del 93,4% representa un èxit notable en termes d’eficiència administrativa. Executar gairebé el total del pressupost disponible vol dir que els projectes planificats s’han dut a terme, que els diners pressupostats no s’han quedat sense utilitzar i que l’administració ha estat capaç de traduir les seves intencions en realitats concretes. En xifres absolutes, parlem de 3.589 milions d’euros de despesa no financera executada, el volum més elevat de la història de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest nivell d’execució no és menor en un context on la burocràcia municipal sovint genera retards i on la complexitat dels projectes urbans pot dificultar la seva materialització en els terminis prevists. La capacitat de l’equip de Collboni per mantenir aquest ritme executor ha estat possible, segons expliquen des del consistori, gràcies a una reorganització interna dels serveis i a una millor coordinació entre les diferents àrees de govern. El pressupost rècord de Barcelona havia fixat unes expectatives altes, i els resultats suggereixen que s’han pogut complir en gran mesura malgrat les vicissituds del camí.
El deute municipal: sota control i en descens relatiu
Un dels indicadors més cuidats per les finances municipals és el nivell d’endeutament. Barcelona ha aconseguit mantenir el deute en un 29% del total d’ingressos corrents, per sota tant de la previsió inicial del 31,2% com del 30,7% amb què es va tancar l’exercici del 2023. Aquesta evolució decreixent demostra una voluntat ferma de sanejament que s’ha mantingut de forma consistent al llarg del temps.
La xifra concreta del deute bancari se situa en 1.035,7 milions d’euros a data 31 de desembre del 2024, una quantitat que, tot i ser important en termes absoluts, es manté dins dels marges de sostenibilitat fixats per la legislació vigent i pels propis criteris de prudència de l’Ajuntament. La distribució d’aquest deute mostra una estratègia de finançament diversificada: el 90,8% prové del sistema bancari, mentre que la resta es reparteix entre col·locacions privades i emissions de deute.
Un element destacable és el pes rellevant de la banca pública en el finançament municipal, que representa el 43,6% del total. En aquest apartat, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) es consolida com el principal creditor de l’Ajuntament de Barcelona, una circumstància que dona solidesa i predictibilitat a les condicions de finançament de la ciutat. La confiança de les institucions financeres internacionals en la gestió barcelonina és, segons els analistes, un reflex de la credibilitat assolida per les finances municipals.
El romanent de tresoreria, és a dir, els fons líquids disponibles per fer front a pagaments immediats, se situa en un 5,8% dels ingressos corrents, superant l’objectiu del 5% fixat pel propi consistori. Aquest matalàs financer proporciona un grau de seguretat addicional davant de possibles imprevistos o fluctuacions en els fluxos d’ingressos. Disposar d’un romanent superior al llindar mínim establert és una mostra de prudència i de capacitat de resposta davant d’emergències o necessitats sobrevingudes.
Pagament a proveïdors: per sota del termini legal
Un altre indicador que reflecteix la salut financera de l’Ajuntament és el termini de pagament als proveïdors. Les dades del tancament del 2024 mostren un temps mitjà de 21,7 dies des del moment en què la factura entra al registre municipal fins al seu pagament efectiu. Aquesta xifra se situa clarament per sota dels 30 dies que estableix la llei com a termini màxim, un requisit que moltes administracions públiques tenen dificultats per complir de forma consistent.
La importància d’aquest indicador traspassa les fronteres de la simple eficiència administrativa. Un pagament ràpid als proveïdors genera confiança en el teixit empresarial i comercial que treballa amb l’administració pública. Les petites i mitjanes empreses, que sovint operen amb marges ajustats, necessiten cobraments puntuals per mantenir la seva liquiditat i continuïtat operativa. El compromís de Barcelona amb aquesta rapidesa en el pagament és, per tant, tamb una aposta pel territori econòmic local.
Aquesta realitat contrasta amb les crítiques que s’han elevat des de l’oposició respecte a altres aspectes de la gestió municipal, com ara el tractament del sensellarisme o altres qüestions socials. Si bé les finances sanes no garanteixen per se la resolució de tots els problemes urbans, sí que proporcionen els recursos necessaris per abordar-los amb garanties. El repte, ara, és traduir aquesta solidesa econòmica en millores concretes per a la ciutadania en àrees on les queixes persisteixen.
El tancament i liquidació dels comptes del conjunt d’entitats que formen el grup Ajuntament de Barcelona s’efectuarà a finals del mes d’abril, quan es podrà disposar d’una visió completa de la situació financera del conjunt del sector municipal. Fins llavors, les xifres presentades ofereixen una imatge provisional però ja de per si reveladora: un Ajuntament que, malgrat les dificultats polítiques i la necessitat de governar en minoria, ha sabut mantenir les regnes de les finances públiques amb criteri i eficiència.
El superàvit assolit, l’alt grau d’execució pressupostària, el control del deute i la rapidesa en el pagament als proveïdors configuren un panorama financer que poques administracions públiques podrien exhibir amb la mateixa confiança. Queda ara per veure si aquesta solidesa es podrà traduir, en els propers mesos, en acords pressupostaris que permetin disposar d’uns comptes nous per al 2025 i, sobretot, en polítiques que donin resposta als reptes pendents d’una ciutat que no pot aturar-se.
