La ciutat de Mataró ha inaugurat oficialment la seva designació com a Capital Espanyola de l’Economia Social 2026 amb un acte de gran calat celebrat al TecnoCampus. Aquesta proclamació, anunciada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, l’octubre de 2025, marca un punt d’inflexió significatiu. Mataró esdevé la primera ciutat no capital de província a obtenir aquest reconeixement, prenent el relleu de predecessors com Múrcia o València. Aquesta fita no només subratlla la «rica tradició cooperativa» del municipi del Maresme, sinó que també la posiciona al centre de l’agenda nacional i europea per al desenvolupament d’un model econòmic més inclusiu i sostenible, tal com va assenyalar la mateixa ministra, celebrant que l’economia social es troba «en una situació extraordinàriament positiva».
L’Impuls Institucional i la Visió Estratègica
La presència de Yolanda Díaz en l’acte inaugural al TecnoCampus no va ser merament testimonial. La vicepresidenta segona va aprofitar l’ocasió per a subratllar el compromís ferm del Govern amb aquest sector, recordant la inversió de més de 2.500 milions d’euros en un pla estratègic dissenyat per a impulsar-lo. Aquesta injecció de capital busca catalitzar la creació d’un «teixit productiu propi basat en fórmules democràtiques i cohesionades», on valors com la solidaritat, l’humanisme, el feminisme i l’anclatge territorial esdevinguin els pilars fonamentals. La visió expressada per Díaz apunta a una redefinició del model econòmic, allunyant-se de dinàmiques purament especulatives i orientant-se cap a un desenvolupament que prioritzi el benestar col·lectiu i la cohesió social, en un moment en què moltes ciutats, com es pot veure en el cas de Barcelona amb el seu pressupost per al 2026, busquen reforçar les polítiques amb impacte directe en les persones.
La Dimensió Europea i la Veu dels Experts
La transcendència d’aquesta capitalitat va més enllà de les fronteres nacionals. Yolanda Díaz va fer referència explícita a l’informe elaborat per l’exprimer ministre italià Enrico Letta, actual degà de la IE School of Politics, Economics and Global Affairs i president de l’Institut Delors. Letta ha defensat amb vehemència que l’economia social «no pot ser perifèrica en el mercat interior europeu» i que, per tant, ha de gaudir d’un «finançament privilegiat». Aquesta perspectiva internacional va ser el nucli de la conferència magistral que el mateix Letta va impartir, titulada ‘Principals reptes d’Europa com a oportunitat per a l’Economia Social’, sent un dels moments àlgids de la jornada. La seva anàlisi posa de manifest la necessitat d’integrar plenament el model social en les estratègies econòmiques del continent, no com una alternativa marginal, sinó com un component central per a afrontar els desafiaments actuals.
Foment de Noves Generacions i Eines de Desenvolupament
La capitalitat de Mataró no només mira al present, sinó que projecta el seu impacte cap al futur, amb una atenció particular a les noves generacions. En aquest sentit, la vicepresidenta Díaz va destacar la presentació, juntament amb la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, de la Xarxa de Joves per l’Economia Social. Aquesta iniciativa té l’objectiu fonamental de «fer quotidià el que avui encara no és quotidià», promovent el coneixement i la implicació dels joves en aquest tipus d’economia. A més, l’acte inaugural va servir per a donar a conèixer el Centre d’Anàlisi i Desenvolupament de l’Economia Social de Catalunya, presentat pel seu director, Eloi Serrano, i el seu president, Juanjo Llopis. Aquest centre es perfila com una eina crucial per a l’estudi, la promoció i la consolidació de l’economia social en el territori català, aportant dades i estratègies per al seu creixement.
Programació Clau per a l’Any de Capitalitat
El programa d’actes previst per a l’any de capitalitat de Mataró és ambiciós i divers, amb la finalitat de generar un debat profund i un intercanvi fructífer de coneixements. Entre les activitats més destacades, figura el Congrés Català del Treball, un esdeveniment que abordarà les noves formes d’organització laboral i la seva relació amb l’economia social. També es durà a terme una jornada enfocada en la creació d’una xarxa de municipis compromesos amb aquest model, una jornada acadèmica d’universitats per a la investigació i la formació, i una jornada de dones emprenedores en economia social, que posarà en valor el paper femení en el sector. Finalment, la celebració del Dia Internacional de les Cooperatives, entre altres iniciatives, reforçarà la visibilitat i el reconeixement d’aquesta forma d’organització econòmica.
El Compromís Català: Suport i Objectius
La Generalitat de Catalunya ha mostrat un suport inequívoc a la capitalitat de Mataró. La consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, va destacar que la designació recau en Mataró per la seva «trajectòria i tradició» en el sector. Romero va posar de relleu iniciatives governamentals que s’alineen amb els principis de l’economia social, com la construcció de 6.000 habitatges de protecció oficial o lloguer social amb cooperatives en els darrers anys, un exemple concret de com el sector pot contribuir a abordar la crisi de l’habitatge a Mataró i la flexibilització d’usos urbans. Així mateix, la consellera va informar que l’Institut Català de Finances (ICF) dedica entre el 40% i el 50% de la seva activitat a projectes d’economia social, que l’any 2025 van representar 500 milions d’euros de l’economia catalana. Malgrat aquestes xifres, Romero va insistir en la necessitat de continuar impulsant el sector per a «saber quines són les palanques que fan que neixin i creixin més» i aconseguir «cooperatives grans que donin feina de qualitat amb connexió amb el territori».
La Visió Local i l’Impacte en la Ciutadania
Des de l’àmbit local, l’alcalde de Mataró, David Bote, va expressar l’expectativa que aquesta designació serveixi per a «incrementar el pes d’aquesta manera de funcionar que és responsable amb el territori i fomenta la igualtat» a la ciutat. Bote va emfatitzar que els actes programats es basen en l'»intercanvi d’experiències, en compartir bones pràctiques i aprendre col·lectivament». L’objectiu final d’aquests aprenentatges és «generar una riquesa perquè els veïns visquin millor», una declaració que sintetitza l’ambició de l’Ajuntament de Mataró. El govern local entén que la capitalitat no és només un títol honorífic, sinó una plataforma per a transformar el teixit socioeconòmic de la ciutat, afavorint models que prioritzin les persones i el seu entorn, i consolidant Mataró com un referent de prosperitat compartida.
La capitalitat de Mataró en l’Economia Social per al 2026 representa un moviment estratègic en el panorama socioeconòmic espanyol i europeu. Aquesta designació transcendeix el reconeixement d’una «tradició cooperativa» arrelada, per projectar-se com un laboratori d’innovació i un pol d’atracció per a models de negoci que prioritzen l’impacte social sobre el benefici purament capitalista. L’esforç coordinat entre els nivells estatal, autonòmic i local, amb inversions significatives i una agenda d’esdeveniments robusta, apunta a consolidar l’economia social no com un segment marginal, sinó com un pilar estructural del desenvolupament sostenible. La implicació d’experts internacionals com Enrico Letta i el focus en la creació de xarxes juvenils i centres d’anàlisi, subratllen una visió a llarg termini. L’èxit d’aquesta iniciativa a Mataró podria establir un precedent replicable per a altres ciutats no capitals de província, demostrant que la resiliència econòmica, la creació de llocs de treball de qualitat i la cohesió territorial són objectius assolibles mitjançant un model que integra la solidaritat i la democràcia en el seu nucli operatiu. Mataró té l’oportunitat d’erigir-se com un far que il·lumini el camí cap a una economia més justa i equitativa a Europa.
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20260209/mataro-estrena-capital-espanola-economia-social-referencia-europea-126628431
