La narrativa fal·laciosa del president murcià
Des de la seu administrativa de San Esteban, el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha llançat una provocació directa al Govern central que revela una estratègia política de greu perillositat: «Enviami a l’exèrcit i reforça’m Frontex». Aquesta demanda, burlona i alarmista, posa de manifest un intent d’associar el desembarcament de migrants a les costes cartageneres amb la imatge de la entrada massiva a Ceuta, com si el mateix escenari estigués a punt de reproduir-se a la ciutat portuària murciana. La realitat, tanmateix, és ben diferent.
La carta adreçada a Pedro Sanchez aclareix el paral·lelisme traçat per López Miras: «Ens preocupa que la invasió sufrida a Ceuta pugui fer que els milers d’immigrants que no compliren el seu objecte de quedar-se al país busquin vies alternatives per sortir, i que les mafies utilitzin les embarcacions de les quals disposen per ajudar-los a arribar a altres destins d’Espanya». D’aquesta manera, el president autonòmic planteja que la que ve és nada menys que l’onada de milers d’immigrants que no van aconseguir quedar-se a Espanya després de creuar la frontera ceutí, «ajudats» per les mafies amb nova flota ràpida. Davant d’això, segons ell, estem desprotegits i abandonats, cosa que deriva en la crida a l’exèrcit.
La realitat de la ruta argelina i el dispositiu de vigilància
Digui el que digui López Miras, no estem davant d’una crisi migratoria per l’arribada de successives embarcacions. Els fets s’enmarquen en la dinàmica de la ruta argelina, un triangle format per Almeria, Múrcia i les Balears que es va consolidar l’any 2006 arran de la implantació del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) a la zona de l’Estret. Es tracta d’una xarxa de radars i càmeres de llarg abast que utilitza la Guàrdia Civil per vigilar les costes i fronteres marítimes. Curiosament, el SIVE opera a les costes murcianes des de 2009. També Frontex des de 2011 desenvolupa diverses operacions que inclouen les nostres costes, i des del passat 13 d’agost, un vaixell d’alçada de la Guàrdia Civil opera de forma exclusiva a les aigües de la Regió de Múrcia, segons hem sabut recentment.
La irresponsabilitat política i la violència ultradretana
Dir que estem desprotegits és una ximpleria que demostra un grau d’irresponsabilitat, falta d’ètica política i desconeixement de la realitat difícilment admissible en qui ostenta la presidencia d’una comunitat autònoma. Tot i això, això no obsta que es puguin reclamar els mitjans necessaris per desenvolupar aquestes tasques amb eficàcia i seguretat, així com la seva modernització si fos precís. Però una cosa és sol·licitar recursos, que forma part de la responsabilitat política tant de l’Executiu central com de les diferents forces, i una altra ben distinta és alimentar relats destinats a crear falses percepcions entre la ciutadania amb la finalitat de guanyar suports electorals. Més encara quan l’extensió d’aquestes falses percepcions va acompanyada de campanyes i accions perfectament orquestrades per agitadors professionals al servei de l’ultradreta. Campanyes que acaben desembocant en actes violents contra la vida i les escasses pertinences de qui no té res, com ja va ocórrer a Torre Pacheco i ara mateix a Ceuta. Davant d’això, cal preguntar-se si de veritat cal l’exèrcit o si, simplement, cal deixar de manipular la realitat.
El preu de la manipulació i la necessitat de rigor
La crisi migratòria és un repte complex que requereix anàlisi seriosos i respostes institucionals mesurades, no crides desesperades a l’exèrcit ni narrativa d’invasió. El Polític com a Teixidor: Reconstruint el Teixit Social més enllà de l’Algorisme ens recorda que les societats es construeixen amb veritat i cohesió, no amb por i alarma social. Quan els dirigents prefereixen sembrar dubtes sobre la capacitat de l’Estat en lloc de treballar per millorar els mitjans reals, fan un flamable ús de la desperation humana. A més, L’Instrumentalització de la Corona: Quan la Política Desdibuixa els Límits Institucionals ens alerta sobre els perills de utilitzar institucions i fets objectius com a eines de combat partidista. La utilització de les migracions com a arma política no només empobreix el debat, sinó que posa en risc la seguretat de les persones migrants i la cohesió social. La solució no passa per enviar tropes, sinó per garantir recursos humans i tècnics a les forces de seguretat, combatre les mafies amb intel·ligència i rebutjar amb fermesa les narratves que divideixen.
