Barcelona obre una nova fase dels pressupostos participatius, un procés que permet a la ciutadania triar directament quines millores han de tirar endavant als barris i als districtes. Després de la presentació de projectes, la ciutadania podrà valorar quines iniciatives considera prioritàries i votar les finalistes que s’executaran durant el mandat. Es tracta d’una convocatòria amb 30 milions d’euros destinats a convertir propostes veïnals en actuacions concretes.
La dinàmica parteix d’una fase prèvia ja superada, en què la població va poder proposar millores per al seu entorn. Ara comença el moment de la valoració tècnica i de la decisió col·lectiva. El procés combina participació digital, suport presencial i anàlisi municipal per garantir que les iniciatives seleccionades siguin viables, sostenibles i executables abans del 2027.
Un calendari clar entre la valoració tècnica i el vot ciutadà
La valoració tècnica dels projectes presentats s’ha de completar durant el gener del 2025. Aquesta revisió permet comprobar la viabilitat de cada proposta i determinar quines poden continuar al procés. Un cop finalitzada, les 25 propostes amb més suport de cada districte passaran a la fase final, on tornaran a ser la ciutadania qui marcarà l’ordre de prioritats.
- S’ha superat la fase de presentació de projectes.
- L’avaluació tècnica finalitza el gener del 2025.
- Les 25 propostes amb més suport per districte passen a la fase final.
- Les finalistes es voten durant el abril del 2025.
- Els projectes guanyadors s’executen abans del 2027.
El calendari deixa clar que el vot no arriba de manera immediata: prèviament, les propostes han de superar una revisió tècnica. Això no resta importància a la participació ciutadana, sinó que estableix una seqüència entre la iniciativa inicial, la validació municipal i la decisió final. Les propostes que avançin seran treballades amb tècnics municipals per adaptar-les a les condicions reals de cada territori.
Què es pot presentar i quins requisits s’han de complir
Els pressupostos participatius accepten projectes d’interès general i de competència municipal. La convocatòria agrupa les iniciatives en tres categories i estableix uns criteris destinats a evitar propostes genèriques, inexecutables o contràries a les decisions urbanístiques ja aprovades. Per poder entrar al procés, una iniciativa ha de tenir una finalitat clara i formar part de les capacitats d’actuació de l’Ajuntament.
- Ha de poder executar-se dins del mandat.
- Ha de tenir una finalitat concreta.
- Ha de seguir criteris de sostenibilitat.
- Ha d’estar dins de la competència municipal.
- No pot ser contrari a programes, plans o projectes urbanístics ja aprovats.
Aquests requisits no funcionen com a obstacles burocràtics, sinó com a garanties de coherence entre la voluntat veïnal i la capacitat de gestió municipal. Una proposta pot partir d’una necessitat molt concreta del barri, però ha de poder transformar-se en una actuació definida, financiable i desenvolupable dins del termini previst. La sostenibilitat també és un element central, de manera que el projecte ha d’integrar la dimensió ambiental i social en el seu objectiu.
30 milions repartits entre districtes i barris
La quantia prevista per a aquesta edició és de 30 milions d’euros. El repartiment s’ha fet per districtes i barris amb una lògica equitativa, tenint en compte indicadors com la renta, el número d’habitants i la superfície de cada zona. Com a resultat, cada districte rep entre 2 milions i 3,6 milions d’euros.
Aquest muntant situa la participació ciutadana en un paper real dins de la política pressupostària municipal. El procés s’emmarca en un moment en què l’Ajuntament de Barcelona ha pogut destacar una millora de la seva situació financera, tancant el 2024 amb un superàvit històric de 45,2 milions d’euros, una dada que alimenta el debat sobre la capacitat d’inversió pública. Alhora, els Pressupostos de l’Ajuntament segueixen sent un espai de discussió sobre quines prioritats ha de recollir la ciutat i com s’han de distribuir els recursos entre els seus territoris.
El criteri de repartiment reconeix que no tots els districtes parteixen de la mateixa situació. La superfície, la població i la renda permeten ajustar les dotacions a dimensions diferents, en lloc d’aplicar un repartiment simplement igualitari. Així, la partida participativa combina una quantia global important amb una distribució territorial pensada per respondre a necessitats diferenciades.
El vot final i les dues vies per participar
La votació de les propostes finalistes està prevista per al abril del 2025. Els veïns i veïns podran expressar el seu vot a través de la plataforma Decidim Barcelona o en els punts de suport presencials. Aquesta doble via busca evitar que la participació quedi reduïda a l’accés digital i permeti incorporar a persones amb dificultats tecnològiques, amb mobilitat reduïda o amb menys disponibilitat per connectar-se.
El procés de decisió es pot entendre en tres moments: primer, consultar les propostes finalistes i la informació disponible; després, valorar quins projectes tenen més importància per al barri; i finalment, emetre el vot per internet o presencialment. Les 25 iniciatives amb més suport de cada districte seran les candidates a rebre el finançament participatiu.
- Votació en línia a través de Decidim Barcelona.
- Votació presencial als punts de suport.
- Consulta de les instruccions i de les etapes del procés a la plataforma.
La participació presencial és especialment important en una ciutat diversa com Barcelona, on l’accés a la digitalització pot variar segons l’edat, la situació econòmica o les capacitats de cada persona. Mantenir dues portes d’entrada al procés reforça la idea que participar no és només un dret digital, sinó un dret ciutadà amb garanties per a tota la població.
Una convocatòria pensada per ampliar la participació
La segona edició dels pressupostos participatius té com a objectiu reforçar la participació tant a escala de ciutat com en el si dels districtes. El desplegament del procés aposta per una participació universal, inclusiva i diversa, especialment atenta als col·lectius que sovint tenen menys presència en aquests mecanismes. Per això s’han previst sessions específiques per a persones amb discapacitat, infància i joventut.
Aquestes actuacions no es limiten al dia de la votació. La intenció és que la participació es produeixi durant tot el procés: en la presentació de les idees, en la discussió de les necessitats i en la selecció final. D’aquesta manera, les propostes finalistes han de reflectir millor la realitat d’una ciutat formada per barris, edats, capacitats i situacions molt diferents.
La participació anterior ofereix una referència de la magnitud del fenomen. Durant l’edició del 2020 es van presentar aproximadament 2.000 propostes i, després del procés, se’n van executar 72 projectes escollits per la ciutadania. Aquesta experiència mostra que els pressupostos participatius poden convertir una gran quantitat d’iniciatives en una selecció d’actuacions concretes, amb un grau de compromís tècnic i executiu.
Decidim Barcelona, l’eina que coordina el procés
Tota la informació sobre la convocatòria es troba a Decidim Barcelona, la plataforma en la qual es detallaran els passos per participar i es publicarà la informació necessària per seguir el procés. Decidim és una eina desenvolupada en software lliure i utilitzada en més de 30 països. A nivell mundial concentra més de 3,5 milions de participants registrats, dels quals 115.000 estan a Barcelona.
La dimensió de Decidim no només permet gestionar una votació, sinó també oferir un espai estable per a la proposta, la informació i la participació ciutadana. La plataforma funciona com a punt de trobada entre la administració i la població, i els punts de suport presencials complementen aquesta infraestructura digital. Juntament, ofereixen una resposta més àmplia als diferents ritmes i necessitats de la ciutadania.
Com transformar una necessitat del barri en una proposta executable
Presentar una iniciativa als pressupostos participatius requereix anar més enllà de la descripció del problema. Cal concretar quina millora es vol aconseguir, per què té interès general i com es pot desenvolupar dins de la competència municipal. Una proposta ben definida facilita la valoració tècnica i augmenta les possibilitats de passar a la fase final.
- Identificar una necessitat real del barri o del districte.
- Definir un objectiu concret i una millora mesurable.
- Comprovar que l’actuació correspon a una competència municipal.
- Justificar la coherència amb els plans i projectes urbanístics existents.
- Incorporar criteris de sostenibilitat i explicar la seva viabilitat.
La intervenció tècnica municipal és essencial en aquesta transició entre la demanda veïnal i el projecte executable. Les propostes que superin la valoració i obtinguin suficient suport podran ser treballades pels tècnics municipals, una etapa que ajudarà a concretar l’execució i a integrar les necessitats del territori en la programació municipal.
Del vot a la millora: una decisió col·lectiva amb termini d’execució
Els pressupostos participatius no es tanquen amb l’emissió d’un vot. El seu objectiu és acabar amb projectes executats als barris, per la qual cosa el procés uneix participació, viabilitat tècnica, repartiment territorial i compromís d’execució. Les dates clau són el gener del 2025 per finalitzar l’avaluació, l’abril del 2025 per votar les finalistes i el període anterior al 2027 per dur a terme els projectes guanyadors.
Enmig d’aquest calendari hi ha una decisió directa: quina millora considera més important la ciutadania. Amb 30 milions d’euros, un repartiment adaptat a cada districte i una via de participació tant digital com presencial, la convocatòria ofereix una oportunitat per incidir en l’espai públic i en les prioritats del barri. La clau serà convertir la participació en una decisió informada, inclusiva i capaç de produir resultats visibles.
