Desenes de famílies desallotjades de l’assentament il·legal situat a la carretera de Mata de Mataró (Maresme) van protestar ahir, durant el ple municipal, a les portes de l’Ajuntament. Van intentar infructuosament llegir un manifest durant el ple en el qual reclamen ajuts de l’administració, però l’alcalde, David Bote, atenent al reglament orgànic municipal, els ho va impedir. «Dediquen un minut de silenci a Gaza i a nosaltres no els ho permeten, quina vergonya» van cridar.
La tensió augmenta al ple
La tensió va augmentar al ple amb la intervenció de la portaveu de Vox, Mónica Lora, que va llegir el manifest que no van poder llegir els afectats a la sala. En ell, conclouen que hi ha polítics que han intentat ajudar-los, però altres, com el propi alcalde, «miren cap a una altra banda organitzant el dispositiu que ens ha destrossat la vida».
L’Ajuntament va activar els procediments d’atenció social d’emergència, els afectats volen «solucions reals» sabent que la seva situació no era legal. «Què fem amb els nens i els malalts». No volen que ningú els regali res «poden pagar un lloguer social» va preguntar la regidora de Vox, Mónica Lora.
Les mesures d’atenció social
La regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Laura Seijo, va detallar els procediments d’atenció social d’emergència que es van activar durant el desallotjament instat per ordre judicial «per donar una resposta integral a les persones afectades». Es van atendre a 129 persones i 66 van ser realojades d’emergència, cobrint totes les seves necessitats bàsiques, fins i tot amb les seves mascotes. Actualment, 44 persones de 16 famílies segueixen allotjades en instal·lacions públiques «fins que sigui necessari» va apostillar Seijo, que va assegurar «que es tracta de persones que han estat estafades i que ara estan en situació de vulnerabilitat».
La regidora de Seguretat, Núria Moreno, en un altre moment del ple, va acusar als responsables de l’assentament de «haver utilitzat persones vulnerables, enganyant-les, aprofitant-se econòmicament del seu estat i col·locant-les en una situació de risc» per la qual cosa va recordar «estan sent investigats per delictes de blanqueig de capitals i contra l’ordenació del territori».
El futur dels desallotjats
El futur dels desallotjats és incert. L’Ajuntament de Mataró ha anunciat plans per a impulsar una nova era d’habitatge assequible amb 68 pisos de protecció oficial a la Ronda de Barceló. A més, el Govern ha posat en marxa la pacificació del Maresme amb la licitació de la N-2 a Mataró i obres a partir de 2027. No obstant això, els desallotjats segueixen sense saber quin serà el seu futur.
La situació dels desallotjats de Mataró és un exemple més de la crisi habitacional que pateix la regió. La recepta catalana que només es prepara a Mataró és un exemple de la riquesa cultural de la zona, però la realitat és que moltes persones estan lluitant per sobreviure. Les veïnes i veïns de Mataró s’organitzen en patrulles nocturnes davant l’onada d’inseguretat i ocupacions. A més, la detenció de cinc persones a Mataró per robar vehicles i enviar-los a Gàmbia en contenidors és un exemple de la delinqüència que afecta la zona.
En conclusió, la situació dels desallotjats de Mataró és complexa i requereix una solució integral. L’Ajuntament i el Govern han de treballar junts per proporcionar solucions reals als afectats i garantir que no es repeteixin situacions com aquesta en el futur. La crisi habitacional és un problema que afecta a moltes persones a la regió i cal prendre mesures per abordar-la. La ciutadania ha de ser conscient de la importància de la solidaritat i la cooperació per resoldre aquests problemes i construir una societat més justa i equitativa.
