La crisi migratòria a Ceuta sembla haver entrat en una fase de permanent activació, on cada dia porta nous esculls polítics, moviments diplomàtics i llamçes de tensió a les portes de la ciutat autònoma. A manca de poques hores per a una jornada que pot resultar determinant —dia d’eleccions al Marroc i, alhora, dia en què les xarxes socials han difós una crida a una nova entrada massiva—, l’escenari reflecteix la fragilitat d’una frontera que, set setmanes després de l’assalt del 30 de juliol, continua sent un focus d’emergència nacional i europea. El Govern espanyol centra ara les seves apel·lacions en la cooperació amb Rabat, mentre l’oposició intenta capitalitzar el malestar i els carrers de Ceuta viuen amb un sentiment d’assetjament que no es dissipa.
La diplomàcia en moviment: Albares i Burita novament cara a cara
El ministre d’Afers Exteriores, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha anunciat que es reunirà aquest mateix dilluns a Nova York amb el seu homòleg marroquí, Naser Burita, en el marc de la Setmana d’Alts Nivells de les Nacions Unides. Es tracta d’un encontre que, segons ha assenyalat el propi Albares, ja havia estat previst amb anterioritat i que s’ha convertit en un espai habitual de coordinació entre ambdós països. El titular espanyol ha subratllat que parla «pràcticament a diari» amb Burita i que tots dos han acordat aquesta cita per abordar, de manera directa, la situació dels migrants irregulars que continuen a Ceuta després de l’entrada massiva del passat 30 de juliol.
Albares ha anunciat que Marroc s’ha compromès a fer «tot el necessari» per evitar que el pròxim 23 de setembre es produeixi una nova avalancha com la registrada a finals de juliol, i ha aclarit que aquest compromís s’estén també a Melilla. No obstant això, les declaracions del ministre no han estat exemptes de tensions: en un moment de la conversa, Albares ha qualificat de «disparate» algunes de les posicions que s’han ventilat al debat parlamentari, sense entrar en detall sobre a què es refereix exactament. La reunió de demà serveix, a més, per posar sobre la taula la qüestió dels retorns immediats, un punt que el PP defensa amb fermesa i que el Govern central intenta negociar amb Rabat sota pressió creixent.
El front judicial i polític: Vox, PP i la qüestió de sobirania
El Debat al Congrés d’avui promet ser una jornada àlgida. Vox ha registrat una iniciativa perquè el PSOE i els seus aliats d’esquerres i independentistes es pronunciïn sobre la «plena i indiscutible» sobirania espanyola sobre Ceuta, Melilla i la resta de plomes espanyoles al nord d’Àfrica —les illes Chafarinas, el Penyal de Vélez de la Gomera, l’illa del Perejil, i les illes i Penyal d’Alhucemas—, així com per rebutjar les «pretensions» del Marroc sobre aquests territoris. La maniobra, segons els populars, busca forçar una posició clara dels socis de govern i posar en evidència les diferències sobre política exterior i defensa de la frontera sud.
Per la seva banda, el PP ha intensificat la crítica al Govern de Pedro Sánchez amb dues línies d’atac molt concretes. D’una banda, els populars asseguren que l’Ejecutiu està impedint que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, visiti Ceuta per constatar sobre el terreny l’estat de la crisi. Des del PSOE han rebutjat aquesta versió i l’han qualificat d'»invent més» per generar tensió. D’altra banda, el PP apuntala la tesi que la decisió de Sánchez de no acudir a l’encontre amb el president dels Estats Units, Donald Trump, respondria a una voluntat de desviar el focus mediàtic de Ceuta cap a un «gest» diplomàtic. La portaveu popular al Congrés, Ester Muñoz, ha avisat que l’objectiu del Govern és centrar el debat en aquest moviment i no en el que realment està passant a la ciutat autònoma.
Enmig d’aquesta escalada, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del Govern, Elma Saiz, ha fet un nou cridament a la convivència i a la no violència a Ceuta, mentre que Ángel Víctor Torres ha anat més enllà i ha assegurat que qui no condemne la violència és partícip de la mateixa. Unes declaracions que reflecteixen la preocupació creixent per l’ambient carrerarer i la por a una reedició de l’assalt frontal.
Les autoritats han confirmat, segons ha assenyalat el SUP a Espejo Público, que un grup de fins a 150 migrants subsaharians ha intentat entrar nedant per la frontera de Benzú, tot i que Interior encara no ha confirmat oficialment aquests fets. La informació, de confirmar-se, s’afegiria a la llista d’incidents que han marcat les set setmanes de crisi i que ja van incloure carregues, crides a la rebel·lió i escenes de caos a les rambles.
La situació a Ceuta nomes pot entendre’s si es recupera el fil dels fets que van conduir a l’entrada massiva del 30 de juliol. En qüestió de minuts, milers de persones van creuar la frontera des del Marroc, aprofitant un moment de debilitat del dispositiu de seguretat. Les imatges de migrants pujant als tanques, llançant pedres i creuant amb violència la línia divisòria van sacsejar Espanya i Europa, i van obrir un debat sense precedents sobre el Pacte de Migració i Asil i el Reglament de Retorn, dues eines que el PP defensa com a clau per retornar «de forma immediata» als migrants que no tinguin dret de quedar.
Aquest dilluns, a més, s’ha conegut que el Marroc celebra eleccions, fet que pot alterar els escenaris de seguretat a la frontera. La coincidència amb la crida viral a una nova entrada massiva genera un nivell d’alerta màxim. Les autoritats espanyoles esperen que el compromís adquirit per Rabat es traduïxi en actes concrets: reforç de la vigilància, controls a les rutes informals i cooperació judicial per desarticular les xarxes de smuggling que, segons tot indica, estan operant amb total normalitat a la zona.
El risc, però, és que la politització del conflicte acabi eclipsant la gestió operativa. Tant el PP com el PSOE es disputen la narrativa mentre Ceuta espera respostes concretes: més mitjans humans a la frontera, protocols de retorn àgils i, sobretot, seguretat per a una població que ja viu sota tensió des de fa set setmanes. La reunió d’Albares i Burita a Nova York serà, potser, la primera pedra de toc per saber si la diplomàcia pot posar fre a l’onda de por que ara mateix recorregui els carrers de la ciutat autònoma.
