En un moment en què l’accés a la vivienda esdevé una de les principals preocupacions ciutadanes, l’Ajuntament de Mataró ha donat el tret de sortida a un procés participatiu ambiciós per a l’elaboració del seu nou Pla Local de l’Habitatge. Aquesta iniciativa, que va començar el passat març, busca anar més enllà del diagnòstic tècnic per a integrar la veu, les experiències i les necessitats reals de la ciutadania en la definició de les polítiques habitacionals dels propers anys. L’objectiu és doblar la perspectiva tècnica amb la vivència dels veïns i veïnes per a poder dissenyar accions més efectives i equitatives.
La participació, clau per a diagnosticar la realitat habitatual
La consulta ciutadana està dissenyada per a recollir informació qualitativa que sovint no es captura en les estadístiques oficials. El procés permetrà conèixer de primera mà les dificultats que experimenta la ciutadania per a accedir a un habitatge, identificar necessitats que poden no quedar plenament reflectides en les dades, recollir diferents visions sobre els reptos del sector i, finalment, contrastar i complementar el diagnòstic tècnic. Aquesta participació és fonamental per a establir les prioritats del futur pla i per a garantir que les propostes d’actuació estiguin realment alineades amb les demandes de la societat mataronenca.
La ciutadania podria participar de dues maneres complementàries. En primer lloc, mitjançant un qüestionari en línia disponible a la plataforma Decidim Mataró, obert des del 21 de setembre fins al 25 de novembre. A més, es podran assistir a diverses sessions participatives presencials, obertes a les persones residents als diferents barris de la ciutat. Aquestes trobades territorials es celebraran al llarg de la darrera setmana de setembre: el 22 de setembre al Centre Cívic Cabot i Barba (per a l’àrea de l’Eixample-Havana), el 23 de setembre al Centre Cívic Molins (Zona Nord), el 24 de setembre al Centre Cívic Rocafonda (Rocafonda-El Palau-Escorxador, incloent Plan de Boet-Peramàs-El Rengle) i el 30 de setembre al Centre Cívic Espai Gatassa (Cerdanyola). Totes les sessions estan previstes de 18 a 19.30 hores i requereixen inscripció prèvia mitjançant el formulari de Decidim Mataró.
Debatre sobre els grans temes de l’habitatge
Les sessions presencials seran un espai de debat obert on es tractaran qüestions clau per al futur de la ciutat. Entre els temes que es posaran sobre la taula hi ha les dificultats d’accés a la vivienda, l’evolució dels preus de lloguer i de la compra, la problemàtica de l’emancipació juvenil, el paper de l’habitatge assequible, les necessitats de rehabilitació dels edificis, l’accessibilitat i, de manera específica, les necessitats residencials particulars de cada barri i dels diferents grups de població. Aquesta aproximació territorial és essencial per a captar les particularitats de cada entorn i per a proposar solucions que no siguen genèriques.
L’elaboració d’aquest pla és un procés que compta amb una estructura de governança complexes per a garantir la seva correcta execució. A part de la participació ciutadana, l’impuls intern està repartit entre tres grups de treball. Un Grup Motor, integrat pels serveis municipals, es reunirà una vegada al mes per a donar la direcció estratègica. Un Grup Operatiu, format per serveis municipals, supramunicipals i sectors professionals, serà el responsable del desenvolupament de les accions concretes i es reunirà cada tres mesos. Finalment, una Mesa Comunitària, que també inclou sectors professionals i estratègies, treballarà amb una periodicitat semestral. El calendari previst establit que el document definitiu estigui preparat per a novembre, amb una aprovació inicial prevista per a desembre i una aprovació definitiva per a març de 2027.
La redacció d’aquest nou pla és un moment crucial per a Mataró, especialment en un context on el preu de lloguer ha experimentat un augment del 15,2%, superant la mitjana catalana, i on l’ajuntament ha hagut d’activar mesures com l’oficina itinerant per a intervenir en ocupacions conflictives o aplicar les primeres sancions a les residències deshabitades. La consulta que s’inicia ara és, doncs, la primera pedra per a dissenyar un instrument urbanístic i social que respongui de manera coherent i transformadora a aquest escenari, amb la participació ciutadana com a guia.
