El proper dimegres 26 de juny està destinat a marcar un abans i un després per al Club Esportiu Mataró, entitat històrica de la capital del Maresme. La junta directiva provisional pretén formalitzar la presa de possessió de Gustavo Osvaldo Giosa com a nou president en un acte obert als mitjans de comunicació, sempre que cap soci presenti reclamacions abans del tancament del periode d’al·legacions el dimarts previ. Tanmateix, aquesta data no és només un tràmit administratiu sinó el punt de sortida d’una etapa marcada per la tempestat. L’absència de candidatures oposades en el procés electoral no és un senyal de consens, sinó un reflex de la profunda crisi de confiança i la desafecció que han inundat l’entitat. El club, que va viure moments d’esplendor com l’èxit històric a la Copa RFEF fa dues dècades (https://noticiesdebarcelona.com/vint-anys-de-la-fita-historica-del-ce-mataro-a-la-copa-rfef/1280/), ara navega en aigües turbulentes on la inestabilitat esportiva i el deute judicial amenacen la seva viabilitat futura.
Un procés electoral sense oposició i la conformació d’una junta provisional
El calendari electoral del CE Mataró ha estat un exercici de caos administratiu. Una primera junta extraordinària, celebrada el 15 de maig, va quedar invalidada per un error intern que va obligar a convocar una segona reunió el 3 de juny per establir les bases del procés. Els requisits per presentar candidatura eren clars: agrupar tres membres amb un mínim de dotze mesos d’antiguitat com a socis. Malgrat el temps disponible, l’única candidatura que va reeixir a complir els terminis i els requisits formals va ser la liderada per Gustavo Osvaldo Giosa, sota el lema «La hora del canvi». Aquesta falta de alternatives no respon a un suport unànime cap al projecte, sinó a l’efecte dissuasiu que generen els problemes heretats. La nova direcció, que intentarà prendre el relleu el 26 de juny, està composta per Juan Carlos Medina com a vicepresident, José López com a secretari, Rafael Martínez com a tresorer, i els vocals Juan José Merino i Núria Domingo. L’estructura d’aquest equip haurà de treballar sota una pressió enorme per restablir l’ordre i la transparència en una entitat que ha perdut el respatller de la base social.
La renúncia sobtada de Fran Seijo i la tempesta esportiva que desestabilitzà l’entitat
L’escenari actual és el resultat directe de l’era que ara finalitza. La marxa de Fran Seijo el passat mes d’abril va sorprendre a tot l’entorn del club. L’adiós del president va arribar de forma abrupta, a través d’un comunicat publicat a les xarxes socials de l’entitat on es parlava de motius personals, sense cap tipus de detall institucional. Aquesta sortida sobtada va deixar en evidència la fragilitat de la gestió i va ocultar, si més no temporalment, una situació esportiva absolutamente convulsa. El primer equip va viure una deriva tècnica catastròfica, necessitant 4 entrenadors en una sola temporada. Aquesta rotació incessant va ser l’antítesi d’un projecte esportiu sòlid, deixant el plantell en una zona de descens que va acabar derivant en la pèrdua de la categoria. La inestabilitat al tauler d’enteniment no només va malmetre els resultats, sinó que va esgarrifar la imatge del club i va contribuir directament a l’ambient de desconfiança que va impedir l’aportació de noves visions al capdavant de la institució.
El deute històric i el repte judicial que hereta la nova gestió
La nova presidència de Gustavo Osvaldo Giosa hereta un passat judicial i financer que requereix una atenció immediata. La delicada situació econòmica ja era present quan Fran Seijo va arribar a la presidència el 2014. En aquell moment, la directiva entrant va decidir deixar de pagar una sèrie de quantiums a l’expresident Paco Gonzalo, argumentant que el contracte subscrit pels anteriors dirigents era nul. Tanmateix, la justícia no va fer costat a aquesta interpretació. L’any 2017, l’Audiència de Barcelona va donar la raó a Gonzalo, establint una sentència que obliga el club a continuar pagant 1.200 euros mensuals durant diversos anys, amb una extensió que s’allarga fins al 2025. Aquest deute històric representa un fre econòmic structural per al CE Mataró, que haurà de fer front a un conflicte legal que valida els contractes signats per gestions anteriors independentment de les discrepàncies internes. La nova junta haurà de negociar i gestionar aquest litigi per evitar més embargaments o complicacions que afonguin encara més les arques d’un club que necessita invertir per recuperar la seva posició, tal com ho demostren els darrers intents de l’equip per reactivar-se, com ara la tornada del club a les competicions de referència (https://noticiesdebarcelona.com/mataro-recupera-el-protagonisme-a-la-volta-una-arribada-historica-despres-de-38-anys/1209/).
El dijous 26 de juny serà, per tant, una data de transició formal, però l’autèntic repte comença immediatament després. La direcció de «La hora del canvi» haurà d’enantir-se amb un deute judicial actiu, una credibilitat esportiva gastada i una base social desencantada. El llarg termini de l’entitat depèn ara de la capacitat dels nous responsables per aplicar una auditeria reial de les comptes, establir un projecte esportiu estabilitzador que eviti les rotatives d’entrenadors, i gestionar de manera transparent el litigi amb Paco Gonzalo. Si el nou president no aborda aquests reptes amb la rigidesa necessària, el canvi promès quedarà en una mera retòrica i el CE Mataró continuarà errant en la crisi.
