Barcelona es troba en una cruïlla política i social, tal com evidencia l’última onada del Baròmetre municipal. Malgrat mantenir-se com a primera força en intenció de vot, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) experimenta un notable descens, mentre que forces emergents, algunes d’elles amb discursos polaritzadors, guanyen terreny. Aquesta reconfiguració de l’escenari polític s’entrellaça amb una percepció ciutadana cada cop més crítica sobre la gestió de la ciutat i una preocupació creixent per problemes estructurals que amenacen la cohesió social i el benestar econòmic. La capital catalana navega per un període d’incerteses, on les xifres de les enquestes no són només un reflex passiu, sinó un presagi de les tensions i els desafiaments que marcaran el futur immediat de la governança local.
La darrera enquesta, realitzada entre el 17 i el 25 de novembre, assenyala que el PSC, liderat per l’alcalde Jaume Collboni, obtindria el 12,1% de les paperetes si se celebressin eleccions avui. Aquesta xifra representa una caiguda significativa respecte al 16,1% registrat al juny, un senyal inequívoc de pèrdua de suport que qüestiona la solidesa de la seva hegemonia. La primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, ha insistit que les principals mesures del govern són «rebudes positivament», i ha celebrat la millor nota de valoració de l’alcalde Collboni (un 5,2), empatat amb Jordi Martí de Junts i Elisenda Alamany d’ERC. No obstant això, aquesta valoració de líders contrasta amb el sentiment generalitzat d’empitjorament de la ciutat, generant una dissonància que mereix una anàlisi més profunda sobre les causes subjacents d’aquesta desconnexió entre la percepció de la gestió i la intenció de vot.
La Fragmentació Política i l’Ascens de Noves Forces
Més enllà del descens socialista, les dinàmiques electorals mostren un panorama de creixent fragmentació i una volatilitat que podria redefinir completament l’equilibri de poder municipal. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) emergeix, per primera vegada en aquest mandat, com la segona força amb un 7,8% dels vots, desplaçant a Barcelona en Comú al tercer lloc, que baixa fins al 6,9%, perdent un punt respecte a l’anterior baròmetre. Aquesta davallada de Barcelona en Comú, una formació que ha marcat l’agenda política municipal en la darrera dècada, planteja interrogants sobre el seu futur i la seva capacitat de reconnexió amb l’electorat, especialment en un moment de canvis interns com el relleu de lideratge. La pèrdua de suport d’una força tradicionalment vinculada als moviments socials i a la defensa de l’habitatge, en un context on precisament l’habitatge és la principal preocupació ciutadana, suggereix una crisi de credibilitat o una reavaluació de les seves propostes per part de l’electorat. Per a una anàlisi més profunda sobre aquestes transicions internes i el seu impacte, es pot consultar el següent article: Gemma Tarafa pren el relleu a Janet Sanz com a líder de BComú a Barcelona: un canvi clau en l’escena municipal.
La irrupció d’Aliança Catalana és, sens dubte, una de les revelacions més significatives del baròmetre, amb profundes implicacions per al discurs polític i social de la ciutat. El partit de Sílvia Orriols supera a Junts, guanyant gairebé dos punts respecte al juny (quan tenia un 2%) i posicionant-se com la quarta força amb un 3,4%. Aquest ascens, que coincideix amb l’obertura recent de la seva seu a la capital catalana, subratlla una preocupant tendència cap a l’extrema dreta i el discurs identitari en un context de malestar social i preocupació per la immigració. Aquest fenomen, que es manifesta amb una retòrica sovint xenòfoba, obliga a una reflexió sobre les causes profundes que permeten que aquestes formacions guanyin adeptes en una ciutat com Barcelona. Per darrere, Junts es queda amb el 3,4%, el Partit Popular amb el 2,3% i Vox amb el 2,1%. El mapa polític esdevé, doncs, més atomitzat i imprevisible, amb un alt percentatge d’indecisos (un 31,8% del total i un alarmant 38,8% entre els joves de 25 a 34 anys) que podrien decantar la balança en futurs comicis, afegint una capa més d’incertesa a l’escenari polític barceloní.
L’Angoixa Ciutadana: Habitatge, Inseguretat i la Percepció d’Empitjorament
El baròmetre no només projecta un escenari polític complex, sinó que també posa de manifest les profundes preocupacions que assolen la ciutadania, revelant un sentiment d’angoixa i frustració que transcendeix les meres xifres. Per segona enquesta consecutiva, l’accés a l’habitatge s’erigeix com el problema més greu de Barcelona, assolint un 32,8%, la xifra més alta en més de 35 anys. Aquesta dada no és només un percentatge; és el reflex d’una crisi estructural que impacta directament en la qualitat de vida, les oportunitats de futur i la mateixa permanència a la ciutat de milers de barcelonins, especialment els joves i les famílies amb rendes mitjanes i baixes. La incapacitat percebuda per abordar aquesta qüestió central, malgrat les promeses polítiques, alimenta la desconfiança cap a les institucions i és un factor clau en la desafecció ciutadana.
La inseguretat torna a pujar 2 punts, situant-se en el 23,1%, mentre que la neteja completa el podi de problemàtiques amb un 6,8%, una xifra no vista des del novembre de 2023. De manera significativa, els problemes associats a la immigració també registren un rècord en els darrers anys, arribant al 6%, una dada que no s’assolia des del desembre de 2010. Aquest augment subratlla la importància d’abordar les causes i conseqüències de la integració de manera efectiva per evitar la instrumentalització política d’aquest tema, especialment per part de formacions amb discursos polaritzadors. Contràriament, el turisme, que va ser la tercera preocupació al juny, ha baixat més de cinc punts, situant-se com el cinquè problema amb un 4,1%, un canvi que pot indicar una reorientació de les prioritats ciutadanes o una percepció d’una gestió més efectiva en aquest àmbit, tot i que no es pot descartar que altres problemes hagin eclipsat temporalment aquesta preocupació.
La gestió del govern municipal és percebuda majoritàriament de forma negativa. Només un 45,7% la considera «bona» o «molt bona», mentre que un 33% la qualifica de «mala» o «molt mala». Però el més desolador és que un contundent 55% dels enquestats opina que la ciutat ha «empitjorat» en l’últim any, i només un 20,4% creu que ha millorat. Aquesta percepció d’empitjorament s’estén a l’economia, amb un 50% que considera el seu estat «normal, regular, dolent o molt dolent», i un 52,6% que creu que la situació econòmica ha «empitjorat» en els darrers dotze mesos. Aquesta desafecció generalitzada sobre la direcció de la ciutat i la seva economia planteja seriosos desafiaments per a l’executiu local, especialment quan es discuteixen les inversions i la direcció futura de la ciutat, com es pot veure en les deliberacions sobre el El Pressupost Rècord de Barcelona: Un Horitzó d’Ambició i Desafiaments a la Ciutat Comtal. La sensació que la situació per trobar feina és pitjor que fa un any reforça aquesta visió pessimista, consolidant un sentiment de descontentament que llastra la confiança en les polítiques actuals.
Un Hivern de Descontentament i Incerteses per a Barcelona
El Baròmetre municipal dibuixa una Barcelona en un estat de profunda incertesa i descontentament. La pèrdua de força del partit al govern, la fragmentació creixent de l’arc polític i la irrupció de noves veus amb discursos radicals, com Aliança Catalana, són símptomes d’una ciutadania que busca respostes i, potser, nous lideratges davant la ineficàcia percebuda de les solucions tradicionals. La incapacitat de percebre una millora en la gestió municipal i en la situació econòmica, sumada a la crisi sense precedents de l’habitatge i l’augment de la preocupació per la seguretat i la immigració, generen un caldo de cultiu propici per a la polarització i la inestabilitat política.
El futur polític de la capital catalana sembla abocat a la negociació constant i a la recerca de consensos cada cop més difícils d’assolir en un entorn on la confiança en les institucions minva. L’elevat nombre d’indecisos, especialment entre els joves, suggereix una volatilitat electoral que podria alterar dràsticament l’equilibri de forces en qualsevol moment, fent que cada pas polític sigui més arriscat i cada decisió més escrutada. Els resultats d’aquesta enquesta no són només una fotografia del present; són un avís clar sobre la necessitat urgent d’abordar els problemes estructurals de Barcelona amb visió de futur i una capacitat de gestió que, segons els propis ciutadans, actualment és deficient. El «per què» d’aquesta desafecció resideix en la percepció d’una administració que no connecta amb les angoixes diàries de la població, obrint la porta a narratives alternatives que prometen solucions ràpides, però sovint simplistes, a problemes complexos, amb el risc d’erosionar encara més la cohesió social i la convivència a la ciutat.
