L’exclusió de Catalunya de l’edició de 2025 de les proves PISA representa una pèrdua substancial per a l’avaluació del seu sistema educatiu. Aquesta decisió de l’OCDE, que invalida la mostra catalana per un excés d’alumnat exclòs, s’agreuja pel context de resultats anteriors ja de per si negatius. La impossibilitat de comparar el rendiment de l’alumnat amb altres països i edicions passades impedeix una anàlisi crítica sobre l’eficàcia de les polítiques educatives implementades, transformant una fallada tècnica en una qüestió de profunda rellevància política i estratègica per al futur de l’educació catalana.
El Context de la Prova PISA i la Reculada Catalana
Les proves PISA, concebudes per l’OCDE i administrades cada tres anys, constitueixen l’instrument internacional primordial per mesurar, mitjançant una metodologia estandarditzada, les competències en comprensió lectora, matemàtiques i ciències dels estudiants de 15 anys. Aquest marc comú facilita la comparació entre sistemes educatius, la identificació de tendències i l’avaluació de l’impacte de les polítiques educatives. En aquest sentit, la inhabilitació de la mostra catalana per a l’edició de 2025 priva a Catalunya d’una eina diagnòstica indispensable per al coneixement precís de l’estat actual del seu sistema educatiu.
Aquesta situació es veu accentuada per la trajectòria recent de l’alumnat català. Entre els anys 2015 i 2022, el rendiment dels estudiants va experimentar una caiguda d’entre trenta i quaranta punts en les tres competències avaluades, una regressió equivalent a gairebé un curs escolar complet. Davant d’aquesta tendència negativa, les proves de 2025 adquirien una importància cabdal: havien de servir per verificar si les mesures correctores adoptades des d’aleshores havien produït els efectes desitjats. Aquesta oportunitat s’ha perdut definitivament.
La Invalidació de la Mostra i les Causes Declarades
La raó directa de la invalidació per part de l’OCDE rau en l’exclusió del 23,2% de l’alumnat seleccionat, un percentatge que supera àmpliament el límit del 5% establert per garantir la representativitat de la mostra. En total, 591 estudiants van ser exclosos del procés. Les principals causes esgrimides per a aquestes exempcions inclouen necessitats específiques de suport educatiu, un domini insuficient de la llengua vehicular o alguna discapacitat física. No obstant això, aquesta desviació massiva de criteris ha impossibilitat qualsevol comparació fiable dels resultats de Catalunya amb els d’altres països, comunitats autònomes o edicions anteriors de les proves PISA.
Reconeixement Oficial i Protocols Inexistents
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha reconegut davant el Parlament que el Departament no disposava de «protocols clars» per a la supervisió i el control de l’aplicació de les proves. Aquesta admissió assenyala una deficiència estructural en els mecanismes de gestió interna. La consellera també ha plantejat la hipòtesi que la coincidència temporal de les proves PISA amb les avaluacions de final d’etapa hagués pogut generar confusió en l’aplicació dels criteris d’exempció. Tanmateix, Niubó ha evitat identificar una causa concreta definitiva, emplaçant a esperar el resultat de les diligències internes en curs.
Com a resposta a aquesta crisi, el mateix Departament d’Educació ha anunciat la creació d’una comissió de coordinació de proves i la implementació de nous protocols de control. Aquestes mesures tenen per objectiu evitar que una situació de similar gravetat pugui repetir-se en el futur. No obstant això, la implementació de nous protocols sense una comprensió exhaustiva de les fallades anteriors podria resultar insuficient. La necessitat de claredat en els procediments administratius i la coordinació entre departaments és una qüestió recurrent en la gestió pública, tal com es pot observar en altres àmbits de l’administració, on la manca d’acords clars pot portar a situacions de bloqueig o ineficiència, com en el cas de els pressupostos de l’Ajuntament.
Interrogants Crítics i la Fallada en la Supervisió
Malgrat les explicacions ofertes, persisteixen qüestions fonamentals sense aclarir. Encara es desconeix amb precisió qui era l’encarregat de verificar la correcta aplicació dels criteris d’exempció establerts per l’OCDE. Així mateix, no s’ha explicat per què aquesta desviació significativa no va ser detectada abans de la remissió de la mostra a l’organisme internacional. Els mecanismes de supervisió que van fallar durant el procés romanen sense identificar amb claredat, i tampoc s’ha justificat per què una incidència coneguda pel Departament des del mes de març no es va fer pública fins a finals de juliol, generant un considerable retard en la comunicació i la gestió de la crisi. A més, l’argument de la reorganització dels òrgans d’avaluació, esgrimit per la pròpia Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, no ha quedat acreditat com una explicació suficient per als fets esdevinguts.
La Implicació Política de les Deficiències Tècniques
Reduir l’esdeveniment a una mera «incidència tècnica» resulta simplista i insuficient, precisament perquè els interrogants clau romanen oberts. Els procediments, els protocols i els mecanismes de supervisió no són elements aïllats; són components intrínsecs de l’acció de govern i recauen sota la responsabilitat de les persones que dirigeixen l’administració. La fallada en aquests mecanismes de control, independentment de la seva naturalesa inicialment tècnica, té implicacions directes sobre la qualitat de la gestió pública i la rendició de comptes.
És imperatiu que les causes concretes d’aquesta fallada siguin completament esclarides i que les responsabilitats tècniques siguin determinades amb rigor. Només un cop s’hagin dirimit aquestes responsabilitats es podrà avaluar si també existeixen responsabilitats polítiques derivades de la manca de supervisió o de directives clares. Quan una institució pública falla en els seus mecanismes de control, és fonamental assegurar que el problema sigui exclusivament tècnic i no s’estengui a la direcció política, ja que això afectaria la confiança ciutadana i la capacitat de governar. La gestió d’aquestes crisis posa de manifest el valor polític del valor de la transparència i la rendició de comptes en l’administració pública.
Implicacions Estratègiques i el Futur de l’Avaluació Educativa
La invalidació de la mostra catalana de les proves PISA 2025 transcendeix la simple anècdota tècnica per esdevenir un revés estratègic amb repercussions a llarg termini per al sistema educatiu de Catalunya. La pèrdua d’aquesta eina de mesura internacional impedeix avaluar l’impacte real de les reformes i inversions realitzades des del darrer cicle, especialment després dels resultats alarmants de 2022. Això no només dificulta la formulació de futures polítiques basades en evidències, sinó que també minva la credibilitat de l’administració educativa davant la ciutadania i la comunitat internacional.
La situació exigeix una revisió profunda no només dels protocols d’aplicació de proves, sinó també de la cultura de supervisió i rendició de comptes dins del Departament d’Educació. La confiança en la capacitat de l’administració per gestionar processos complexos i garantir la integritat de les avaluacions és fonamental. Sense dades fiables i comparables, el debat públic sobre l’educació es veu empobrit i la presa de decisions polítiques pot caure en la improvisació o en respostes sense fonament. La claredat en l’esclariment de les responsabilitats, tant tècniques com polítiques, és essencial per restaurar aquesta confiança i assegurar que els errors del passat serveixin per enfortir els mecanismes de control i garantir la qualitat i la transparència del sistema educatiu català en el futur.
