En el marc de la Copa del Món, és condemnable el mal tracte a la selecció equatoriana i les declaracions del Govern de Mèxic, a través de la seva mandatària, que condiciona el restabliment de les relacions diplomàtiques amb l’Equador i argumenta que depèn de diverses condicions, algunes conegudes, inadmissibles i inviables.
El context històric
Recordem que el Govern equatorià va envaïr la seva seu diplomàtica a Quito, ja que és un territori sagrat inviolable, segons tractats internacionals. Com tot polític demagog i populista, diuen les veritats a mitges o menteixen, fins al punt que no va poder sostenir que això és l’efecte, lamentable per cert, i no la causa dels fets.
Cínicament, res diu del fet que el Govern de Mèxic va concedir asil polític a un delinqüent, la causa dels successos, el que va violar primer un altre conveni internacional que prohibeix aquest otorgament a un condemnat per corrupció per la justícia equatoriana, amb dictàmens de més de deu jutges nacionals, en degut procés i amb dret a la defensa.
Les causes i les repercussions
A tal punt arriba la desfachatez de l’argument que, en referir-se al tema, se li va oblidar el nom del sentenciat, segurament per vergonya, encara que més tard, amb ajuda, va haver de mencionar a qui està a la presó i consta en els registres del sistema judicial equatorià i fins i tot apareix en una placa en un costat del Palau de Govern de Quito, amb els noms de qui van ser condemnats a vuit anys de presó per suborn agravat. El cas Soborns 2012-2016, sentència dictada el 26 d’abril de 2020 i confirmada en apel·lació i casació.
Aquest polític està empresonat a la presó amb dues condemnes per suborn agravat i associació il·lícita i té una tercera sentència de tretze anys, de primer nivell, per peculat, en el cas de les irregularitats per la reconstrucció de Manabí després del terratrèmol del 16 d’abril de 2016, el que reflecteix la seva actuació corrupta en la funció pública i l’abús dels fons públics.
Ha parlat de la tradició diplomàtica del seu país de donar asil polític i ha reconegut que va abogar per un altre sentenciat, l’expresident peruà condemnat per un tribunal a onze anys i mig per la culpa de conspiració i rebel·lió després del seu fallit intent de cop d’estat, el que va determinar que el Perú trenqués les relacions diplomàtiques. Abans, van abogar i van voler salvar al líder cocaler i expresident bolivià, que a més està processat per abús sexual a una menor. Rebutja la ingerència de països en la seva política interna, però creu que té dret a ficar-se en temes interns d’altres nacions en abogar per delinqüents i condemnats per la justícia.
Quin mal fa en les relacions internacionals les posicions politiqueres, sesgades ideològicament, que no importen principis ni valors, l’honestedat i la transparència, sinó els dogmes que els tenen atrapats en aliances impresentables entre qui, des del poder, no han pogut solucionar els problemes econòmics i socials de la gent i, al contrari, els han profunditzat.
Això també és el cas del president sortint de Colòmbia, que igualment es va atrevir a abogar pel mateix delinqüent que està a la presó i al qual va qualificar maliciosament de «perseguit polític». Com podem veure, les posicions politiqueres i les ideologies poden tenir un impacte significatiu en les relacions internacionals i en la manera com els països interactuen entre si.
Les repercussions a llarg termini
Les repercussions d’aquestes accions poden ser profundes i llargues. En primer lloc, poden afectar les relacions diplomàtiques entre els països implicats, ja que la confiança i la credibilitat poden ser danyades. A més, poden tenir un impacte en l’economia i el comerç, ja que les tensions polítiques poden afectar les relacions comercials i els intercanvis econòmics.
En aquest sentit, és important recordar que les relacions internacionals han de basar-se en la confiança, la credibilitat i el respecte mutu. Les posicions politiqueres i les ideologies no haurien de tenir un paper dominant en les relacions internacionals, sinó que haurien de ser els interessos i les necessitats dels països i dels pobles els que guixin les accions i les decisions.
Per exemple, la crisi del foc a La Mierla va ser un exemple de com les relacions internacionals poden ser afectades per les posicions politiqueres i les ideologies. La resposta dels països europeus va ser molt diferent, i mentre que alguns països van oferir ajuda i suport, d’altres van prendre una posició més distant.
En canvi, la proposta de pressupost per al 2025 de la ciutat de Barcelona és un exemple de com les relacions internacionals poden ser positives i constructives. La proposta busca impulsar el desenvolupament econòmic i social de la ciutat, i les relacions internacionals van ser clau en la seva elaboració.
En conclusió, les relacions internacionals són complexes i poden ser afectades per molts factors, incloses les posicions politiqueres i les ideologies. És important recordar que les relacions internacionals han de basar-se en la confiança, la credibilitat i el respecte mutu, i que les accions i les decisions han de ser guiades pels interessos i les necessitats dels països i dels pobles.
