Introducció: el context d’una crisi de convivència que es gesta en silenci
Aquest article analitza la deriva d’un conflicte urbà que ha transformat la quotidianitat de la capital del Maresme. El que va començar com una tensió latent entre la ciutadania i certs col·lectius vulnerables s’ha convertit, en els últims mesos, en una resposta ciutadana sense precedents: la creació de patrulles vecinales nocturnes per fer front a una percepció d’inseguretat que les institucions no han sabut contenir. La Policia Local de Mataró ha registrat, només en el que portem d’any, un total de 97 actuacions relacionades amb ocupacions il·legals d’habitatges, de les quals 37 s’han produït durant l’últim mes. Una escalada que no és fruit de l’atzar, sinó conseqüència d’una dinàmica metropolitana més àmplia.
Segons el govern municipal, la causa d’aquesta pressió és la pressió policial sobre els delinqüents a Barcelona, que acaba desplaçant-los cap a altres ciutats mitjanes de l’àrea metropolitana. La majoria dels implicats són joves migrants (MENA) extutelats per Benestar Social de la Generalitat. Un exemple paradigmàtic: un grup de nou exmena acumula 70 fets delictius denunciats. Aquesta realitat ha generat una conflictivitat social i convivencial que primer va esclatar a les xarxes, després en concentracions presencials i, finalment, en la constitució de rondes ciutadanes. Cal llegir aquest fenomen en clau estructural, com una manifestació local d’una crisi de confiança i valors en la nostra esfera pública que fa temps que es cou a la nostra societat.
Cos: crònica d’una descomposició convivencial anunciada
La ciutat de Mataró ha esdevingut el mirall on es reflecteixen les falles d’un model d’acollida i d’ordre públic que necessita una revisió profunda. El fenomen no s’entén sense les dades objectives que hem pogut contrastar:
- 97 actuacions policials per ocupacions il·legals en el que va d’any a Mataró.
- 37 intervencions tan sols durant l’últim mes, la qual cosa suposa un augment exponencial.
- El perfil majoritari dels ocupants: joves MENA extutelats per la Generalitat.
- Un grup concret de 9 exmena amb 70 fets delictius denunciats al seu càrrec.
- Desallotjament, el passat divendres, de l’edifici del Camí Ral (El Teler) aprofitant problemes estructurals.
- Ocupació continuada durant dos anys del mateix immoble amb denúncies constants per amenaces, baralles, robatoris i tràfic de drogues.
El vídeo d’un robatori en una botiga de telefonia a l’Avinguda Gatassa ha circulat com la prova visual d’una realitat que la ciutadania ja no amaga. Però el problema no és només delictiu, sinó també sanitari i urbanístic. La degradació i la falta de salubritat dels edificis ocupats han estat la gota que ha col·lat el got d’una població que, després del confinament, ha recuperat la presència al carrer i ha dit prou.
Antonio Solana, un dels promotors de les rondes, explica amb claredat l’esquema de funcionament: «Ens organitzem entre barris perquè la patrulla dels Molins faci rondes pel barri de Cerdanyola i viceversa». Solana rebutja les acusacions de qui titlla aquestes iniciatives de racistes i assegura que «ni som racistes ni passarem cap línia vermella». Recorda, a més, que la Llei d’Enjudiciament Criminal permet als ciutadans retenir algú que estigui cometent un delicte, un marc legal que han invocat en diverses detencions ciutadanes recents.
L’Ajuntament, paral·lelament, ha reaccionat amb preocupació. Valora la col·laboració ciutadana però recorda que la vigilància és exclusiva dels cossos de seguretat i que la seva suplantació comporta riscos importants, especialment si es produeixen situacions violentes. La tensió entre la legítima defensa de la convivència i el monopoli de la força pública és el nus d’un debat que va més enllà de Mataró. En aquest sentit, no podem ignorar altres episodis de criminalitat organitzada a la zona, com el cas de cinc detinguts a Mataró per robar vehicles i enviar-los a Gàmbia en contenidors, que demostra que el territori s’ha convertit en un escenari de reubicació del delicte.
Conclusió: el futur d’una ciutat a la cruïlla de la desconfiança institucional
El que estem veient a Mataró no és un fet aïllat, sinó el símptoma d’una erosió llarga i silenciosa de l’estat del benestar i de la capacitat de les administracions per garantir la seguretat bàsica. Quan els veïns han de sortir al carrer a vigilar perquè senten que l’estat ha abdicat de la seva funció principal, estem davant d’un fracàs de política pública que cap discurs «buenista» pot maquillar. La deslocalització de la delinqüència des de Barcelona cap al Maresme és la prova que les estratègies de curtes de seguretat només desplacen el problema, no el resoluen.
A llarg termini, la institucionalització de patrulless ciutadanes pot obrir la porta a una privatització de facto de l’ordre públic, amb el perill que això comporta per a l’Estat de dret. Si el ciutadà assumeix funcions de control, el lligam de confiança amb les forces de seguretat es trenca irremeiablement. A més, la situació dels MENA extutelats exigeix una resposta que no pot limitar-se al desallotjament ni a la repressió: cal un pacte educatiu, social i policial que abordi les arrels de la marginalitat. Mentrestant, Mataró serà recordada com la ciutat on la por va organitzar el veïnat i on les institucions van perdre el nord. La pregunta que queda a l’aire és si aquest model de vigilància veïnal serà l’embrió d’una nova forma de convivència defensiva o el principi de la descomposició definitiva de la cohesió social al nostre país.
