Introducció: Un Escenari de Vulnerabilitat Recurrent
La comarca del Bierzo es troba actualment en una situació de fragilitat extrema, marcada per la memòria d’una catàstrofe que encara deixa cicatrius profundes en el teixit social i natural. El passat estiu, la regió va patir una sèrie d’incendis forestals d’una intensitat devastadora que es prolonguen durant cinc setmanes, transformant el paisatge en un escenari de desolació. Aquest succés no només va suposar una pèrdua econòmica incalculable i la destrucció de nombroses habitatges, sinó que va culminar en la tragèdia més absoluta: la pèrdua de vides humanes.
L’anàlisi tècnica d’aquells esdeveniments revela l’aparició dels anomenats «incendis de quarta generació». Aquests fenòmens, caracteritzats per la combinació de sequeres prolongades, temperatures extremament altes i una continuïtat de combustible forestal, han deixat de ser una advertència teòrica dels especialistes per convertir-se en una realitat tangible i perillosa. En aquest context, la urgència de implementar mesures de prevenció no és una opció, sinó una necessitat vital per evitar que la història es repeteixi en un entorn on la vulnerabilitat és cada vegada més alta.
Anàlisi del Col·lapse Operatiu i la Gestió del Paisatge
La clau per combatre aquests incendis resideix en la gestió estratègica del paisatge. Els experts coincideixen en la necessitat de crear un «mosaïc forestal», una tècnica que consisteix en l’alternança d’espais gestionats i zones de control per fragmentar la continuïtat del combustible i evitar que el foc s’estengui de manera descontrolada. No obstant això, aquesta estratègia requereix una labor ingent de desbrossat i tractaments silvícoles que, a dia d’avui, no s’estan executant amb la celeritat requerida.
A data de 18 de maig de 2026, la situació és alarmant. Les cinc brigades forestals responsables dels tractaments de prevenció i de l’extinció d’incendis al Bierzo no estan oper operatives. Aquesta inactivitat en una data crítica del calendari forestal és la prova irrefutable d’una fallada sistèmica en la planificació administrativa. Perquè aquestes brigades estiguessin actives, s’hauria d’haver avançat mesos abans en la redacció dels projectes tècnics i en els processos de contractació, passos que actualment actuen com un coll d’ampolla.
El model de gestió, basat en la condició pública de l’operatiu, tot i ser considerat l’ideal per garantir la coordinació, està presentant problemes d’implementació greus. La dependència de TRAGSA per a la contractació del personal ha generat retards que deixen el territori desprotegit davant l’imminència de la temporada de riscos. Aquesta lentitud administrativa contrasta amb la urgència climàtica, recordant que la falta de previsió en la gestió de recursos humans pot tenir conseqüències fatals, similar a com la manca d’estratègies a llarg termini pot afectar altres sectors, com es pot veure en la Barcelona 2026 i la seva crisi estructural.
Un altre factor crític és el buidament professional. Hi ha una manca alarmant de relleu generacional en postures clau de l’operatiu de prevenció i extinció. Especialment preocupant és la situació dels conductors-operadors de bulldozers, figures essencials per a la creació de tallafocs i la contenció del foc. Sense professionals formats per manejar aquesta maquinaria pesada, la capacitat de resposta del territori es veu dràsticament reduïda.
Aquest retard no és només una qüestió de dates, sinó una manca de compromís real. Fa un any es promèten esforços econòmics i personals per afrontar aquesta lacra, però la realitat actual demostra que el progrés ha estat insuficient. La brecha entre els compromisos polítics i l’execució tècnica és el punt on s’està perdent la batalla contra el foc.
La gestió del territori requereix un canvi en els hàbits de vida i una aposta per a la prevenció activa. No es pot confiar exclusivament en la capacitat d’extinció quan el combustible ja està acumulat i les condicions climàtiques són extremes. El desbrossat no és una tasca secundària, sinó la primera línia de defensa d’una comarca que ja ha pagat un preu alt en vides i patrimoni.
La situació del Bierzo reflecteix una tendència on la burocracia prevaleix sobre la seguretat ciutadana. Mentre els projectes es queden en el paper i les contractacions s’estanquen, el bosc es converteix en una poltrona de combustible. La falta de personal qualificat i la lentitud en la gestió pública estan creant una tempesta perfecta per a un nou desastre ambiental.
Finalment, és imperatiu que s’establisquen mecanismes de contractació més àgils i una política de formació professional que atregui a noves generacions al sector forestal. Sense una renovació del capital humà i una execució rigorosa dels plans de prevenció, el risc de noves catàstrofes és imminent. El temps, en aquest cas, és el recurs més escasset i el més preu.
Reflexió Editorial: El Cost de la Negligència Administrativa
La situació descrita al Bierzo és un exemple clar de com la desconnexió entre la planificació administrativa i la realitat del terreny pot posar en risc la vida de milers de persones. La prevenció no pot ser tractada com una tasca estacional o un tràmit burocràtic; és una política d’estat que requereix continuïtat i celeritat. El fet que a mitges de maig no hi hagi brigades operant és una negligència que no pot ser justificada per processos administratius lents.
El futur del Bierzo, i de moltes altres zones forestals, depèn de la capacitat de transitar cap a un model de gestió activa del paisatge. Si no s’aplica el model de mosaic forestal i no es resol la crisi de relleu generacional, estarem condemnats a un cicle de catàstrofes i reconstruccions costoses i ineficients. La resiliència no s’aconsegueix amb promeses, sinó amb personal actiu i projectes executats. La societat no pot permetre que la burocracia sigui el combustible que alimenti els incendis del futur. És urgent una reforma profunda en la gestió de TRAGSA i en la coordinació entre els diversos nivells d’administració per garantir que la prevenció sigui real i no només un títol en un document oficial.
https://ileon.eldiario.es/opinion/vamos-muy-tarde-columna-olegario-ramon-fernandez-prevencion-incendios-forestales-presidente-consejo-comarcal-del-bierzo12913231028.html
Fuente original: https://ileon.eldiario.es/opinion/vamos-muy-tarde-columna-olegario-ramon-fernandez-prevencion-incendios-forestales-presidente-consejo-comarcal-del-bierzo_129_13231028.html
