El mercat immobiliari de Mataró viu una escalada sense precedents en els preus del lloguer. Segons les dades més recents de l’Índex Immobiliari de Fotocasa, la capital del Maresme ha registrat un increment interanual del 15,2 % en el preu de la vivenda de lloguer durant el mes de juliol, xifra que duplica àmpliament la pujada mitjana registrada a tot Catalunya i que consolida la ciutat com una de les demarcacions més cares del territori català per a els inquilins.
Aquest increment situa Mataró com la segona localitat amb una pujada més pronunciada de tot el conjunt català, només per darrere de Vilanova i la Geltrú, que encapçala el rànquing amb un augment del 18,4 %. LaTendència al alza s’ha convertit en una constant que afecta especialment les economies domèstiques dels residents que no poden accedir a la propietat, fet que ha provocat un intens debat sobre les polítiques d’habitatge a la comarca.
L’alça generaliseda: 16 comunitats autònomes en territori positiu
El panorama general del mercat de lloguer a l’Estat espanyol mostra una tendència clarament expansiva. Durant el juliol passat, fins a 16 comunitats autònomes van experimentar increments anuals en els preus del lloguer, amb les pujades més accentuades a les regions insulars i turístiques. Les Illes Balears lideren aquesta escalada amb un augment interanual del 30,1 %, seguides de Canàries amb un 19,1 % i Cantàbria amb un 16,6 %.
En l’àmbit estrictament català, el preu mitjà del lloguer es va situar en 15,99 euros per metre quadrat al mes durant el juliol, el que representa una pujada de 0,3 % respecte al mes anterior (juny). Aquesta dada revela que el ritme de creixement mensual s’ha moderat lleugerament, tot i que la tendència interanual continua sent clarament ascendent. El conjunt de Catalunya va tancar el juliol amb un increment del 8,1 % respecte al mateix mes de l’any anterior, la tercera pujada interanual més alta de tot el 2023.
Les capitals de província i les ciutats metropolitanes de Barcelona concentren les pujades més significatives. A banda de Vilanova i la Geltrú i Mataró, municipis com Tortosa (15 %), Tarragona (14,3 %), Sabadell (13,8 %) i Castelldefels (12,6 %) completen el podi de localitats amb increments més pronunciats. La capital catalana, Barcelona, no es queda enrere amb un augment del 12,1 %, mentre que ciutats com L’Hospitalet de Llobregat (11,9 %) i Cornellà de Llobregat (11,8 %) completen el rànquing de les deu primeres posicions.
Mataró en el context comarcal: preus, densitat i reptes urbanístics
Malgrat l’alça significativa en els preus, Mataró es manté relativament per sota de la mitjana provincial en termes de cost per metre quadrat. La ciutat registra un preu de 13,20 euros/m² al mes, una xifra que la situa en la desena posició del rànquing de municipis catalans més cars, però que queda per sota de Barcelona ciutat (20,66 euros/m²), Esplugues de Llobregat (18,57 euros/m²) o Castelldefels (18,45 euros/m²).
Aquesta situació ha generat un efecte crida cap a la capital del Maresme, on molts residents de l’àrea metropolitana de Barcelona busquen alternatives més assequibles per establir-hi la seva residència. El fenomen ha contribuït a increments poblacionals significatius i a una pressió creixent sobre el parc d’habitatges disponible, tant de lloguer com de compravenda.
La situació del mercat immobiliari mataroní no es comprèn sense fer referència a les dinàmiques territorials pròpies del Maresme. La comarca ha experimentat en els darrers anys un creixement demogràfic sostingut, impulsat per la seva connectivitat amb Barcelona i la presència d’una oferta industrial en expansió. Recentment, s’ha anunciat el reforç de l’oferta industrial del Maresme amb una nau clau a Mataró, un projecte que podria atraure nous fluxos migratoris cap a la zona i intensificar encara més la demanda d’habitatge.
Impacte social: famílies afectades i respostes institucionals
L’increment descontrolat dels lloguers ha generatgreus repercussions socials a Mataró i al conjunt de la comarca. Les dificultats per accedir a un habitatge assequible han empès nombroses famílies a situacions límit, incloent-hi processos d’ocupació irregular d’immobles buits o l’acumulació de deutes amb els propietaris. La crisi ha posat de manifest les limitacions de les polítiques públiques d’habitatge i ha provocat tensions entre els sectors immobiliaris i les organitzacions de defensa dels inquilins.
L’ajuntament de Mataró ha iniciat diverses actuacions per fer front a aquesta problemàtica. Entre les mesures adoptades destaca la posada en marxa d’una oficina itinerant per intervenir en les ocupacions conflictives, una iniciativa que busca abordar els casos més delicats des d’una perspectiva integral que combine l’assistència social amb la mediació entre propietaris i ocupants irregulars.
Així mateix, el consistori ha engegat un pla d’inspecció de locals tancats i habitatges buits a Mataró, amb l’objectiu de detectar aquells immobles que romanen sense ús durant períodes prolongats i incentivar-ne la posada en circulació al mercat de lloguer. Aquesta mesura s’emmarca en l’estratègia municipal per ampliar l’oferta d’habitatge assequible i reduir la pressió sobre els preus.
Les conseqüences socials més greus d’aquesta situació s’han evidenciat en els desallotjaments de famílies que no podien fer front als increments dels lloguers. Desenes de famílies desallotjades de l’assentament illegal de Mataró han alçat la veu per denunciar les seves condicions de vida i reclamar alternatives habitacionals dignes, un fenomen que posa de manifest la cara més dura d’una crisi que afecta de manera desigual els diferents estrats socials de la ciutat.
Perspectives i reflexió final
L’evolució del mercat de lloguer a Mataró durant els propers mesos dependrà de múltiples factors, incloent-hi les polítiques fiscals del govern central, l’evolució dels tipus d’interès i la capacitat de les administracions locals per ampliar el parc d’habitatge protegit. L’increment del 15,2 % registrat durant el juliol suposa un cop molt dur per a la butxaca dels inquilins i evidencia la necessitat urgent de mesures estructurals que frenin aquesta tendència.
La transformació del Maresme, amb projectes com la Copa Amèrica com a catalitzador per al rellançament marítim de la comarca, podria generar noves dinàmiques econòmiques i demogràfiques que, alhora, intensificarien la pressió sobre el mercat immobiliari. Caldrà veure si les administracions són capaces de anticipar-se a aquests canvis i implementar mecanismes efectius per garantir l’accés a l’habitatge com a dret fonamental dels ciutadans.
