Aquest article analitza una de les maniores polítiques i urbanístiques més complexes de l’actual mandat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. En un context on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en el principal conflicte social de la capital catalana, l’administració municipal intenta desbloquejar un mecanisme que, tot i estar dissenyat per augmentar el parc de vivendes protegides, s’ha convertit en un obstacle per a la promoció immobiliària privada. L’estratègia consisteix en una modificació tècnica de la Carta Municipal de Barcelona, introduint aquest canvi no a través del plenari municipal —on el bloqueig polític és quasi total— sinó mitjançant la Llei d’acompanyament dels pressupostos catalans. Aquesta via legislativa permeta al consistori saltar els obstacles dels grups municipals i buscar el suport del Parlament de Catalunya per agilitzar els tràmits administratius.
Desde un punt de vista tècnic, l’article se situa en la intersecció entre el dret administratiu urbanístic i la política habitacional. La norma en qüestió, herència de l’etapa de Ada Colau i Janet Sanz, estableix una reserva obligatòria del 30% de superfície per a habitatge protegit en totes les noves promocions residencials que superin els 600 metres quadrats. Tot i l’objectiu social, la implementació real ha estat marginal a causa de la rigidesa dels tràmits de reubicació. Aquest article examina com el govern de Collboni intenta transformar un model que ha estat criticat pel sector privat per la seva inviabilitat econòmica i operativa, intentant trobar un equilibri entre la necessitat de més habitatge assequible i la necessitat d’incentivar la construcció en una ciutat on el retard en els permisos de construcció ha frenat el creixement del parc residencial.
La complexitat d’aquesta operació resideix en que la modificació no altera la substància de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de 2018, sinó que busca optimitzar la gestió de la reserva. La meta és reduir els temps d’espera i simplificar la burocràcia, permetent que els promotors puguin ubicar els pisos protegits en parcel·les diferents dins del mateix barri sense haver de passar per processos administratius extenuants. Aquesta estratègia s’inscreu en una tendència de simplificació normativa que busca reactivar l’economia local, similar a com altres administracions impulsen projectes d’infraestructures per millorar la qualitat de vida, com es veu en l’ampliació de l’edifici judicial de Mataró, on la modernització de l’espai és clau per a l’eficiència del servei públic.
El bloqueig polític i la via del Parlament de Catalunya
La decisió de Jaume Collboni de moure la carpeta de la reserva del 30% del «calaix» per portar-la al Parlament respon a un estancament total en les negociacions amb els grups municipals. Abans de l’estiu passat, els intents de reformar la norma es van trencar, especialment per la dificultat de trobar consens amb grups com Junts. Davant aquesta paralisi, l’alcalde havia assegurat que la qüestió quedaria pendent fins al proper mandat, però la urgència de reactivar la construcció ha forçat un canvi de rumb.
La nova proposta s’insereix en la Llei d’acompanyament dels pressupostos, el que significa que l’èxit de la mesura depèn directament de l’aprovació dels comptes catalans. Actualment, el panorama és incert, ja que les converses amb ERC i els Comuns ni tan sols han començat. Si s’aproven els pressupostos, la modificació de la Carta Municipal de Barcelona permetria una agilització significativa dels processos de concessió de llicències, eliminant passos burocràtics que actualment actuen com un desincentiu per a la inversió immobiliària.
La simplificació del Pla de Millora Urbana (PMU)
El nucli del problema resideix en el Pla de Millora Urbana (PMU). Segons la normativa vigent des de l’any 2018, és possible ubicar els pisos protegidos en una altra parcela del mateix barri, però per fer-ho cal elaborar i aprovar un PMU. Aquest procés és extremadament lent: entre la redacció, la tramitació i l’aprovació final, el termini s’allarga habitualment durant un any. Aquesta demora fa que, en la pràctica, la reubicació sigui inviable per a la majoria de promotors.
La proposta de l’Ajuntament és eliminar l’obligatorietat del PMU previ. Amb el nou model, els promotors podrien sol·licitar la llicència de construcció directament. La comprovació del compliment de la reserva del 30% s’integraria en el mateix tràmit de la llicència, eliminant així un any de burocràcia. Aquest ajust tècnic busca que el sistema sigui realment operable, ja que, segons fonts municipals, des de l’aprovació de la norma no s’ha aplicat mai la reubicació; tots els casos de reserva del 30% que s’han concretat han estat dins del mateix edifici.
Incentivar la construcció per augmentar el parc protegit
L’objectiu final de Collboni és paradoxalment augmentar el nombre de vivendes protegides a través de la facilitació per al sector privat. L’argument del consistori és que, si el tràmit és excessivament complex, els promotors opten per no construir o per buscar alternatives que evitin la norma, cosa que acaba per reduir l’oferta total d’habitatge a la ciutat. En simplificar la gestió, l’Ajuntament espera que més promocions s’activin i que, per tant, més pisos protegits entrin realment al mercat.
Aquesta mesura és una resposta a les crítiques constants del sector privat, que considera que el model de Ada Colau era punitiu i poc realista. El govern municipal actual busca un «equilibrisme» polític, mantenint la base de la reserva però fent-la executable. Aquest enfocament pragmàtic busca evitar que la normativa sigui una «letra morta» i convertir-la en una eina real de política habitacional, similar a la aposta per l’habitatge assequible que es veu en altres zones, com el projecte del Govern a la Ronda de Barceló a Mataró.
L’impacte en la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM)
És important destacar que aquest canvi no suposa una derogació de la MPGM de 2018. L’obligació de reservar el 30% per a promocions de més de 600 metres quadrats es manté intacta. El que es modifica és l’execució administrativa. La proposta és el resultat dels treballs d’una comissió d’estudi de simplificació administrativa, que ha detectat que la burocràcia era el principal coll d’estrangulament del sistema.
L’administració municipal insisteix que la prova del fracàs del model actual és l’absència total de casos de reubicació en sis anys. En eliminar el PMU, es pretén que el mercat responi amb més celeritat. No obstant això, el risc polític és elevat, ja que els sectors més progressistes podrien interpretar aquesta simplificació com un regal al sector immobiliari, mentre que el sector privat podria considerar que encara no és suficient per compensar la pèrdua de rendibilitat que suposa la reserva obligatòria.
Anàlisi de conseqüències i perspectives futures
La implementació d’aquesta reforma, si s’aprova al Parlament, podria marcar un gir en la gestió urbanística de Barcelona. Si s’aconsegueix reduir el temps de tramitació en un any, és probable que vegem un increment en el nombre de llicències sol·licitades per a promocions de mitjana i gran escala. A termini econòmic, això podria reactivar la indústria de la construcció local i, en teoria, injectar més vivendes protegides en barris on actualment la oferta és nula.
No obstant això, el resultat real dependrà de la voluntat dels promotors. Si la reserva del 30% segueix sent percebuda com un cost excessiu, la simplificació dels tràmits podria no ser suficient per desbloquejar la construcció. A més, l’impacte social serà determinant: si els pisos protegits reubicats es dispersen per el barri, s’evitaria la guetització, però s’haurà de vigilar que aquestes vivendes mantinguin la qualitat i els preus regulats previstos originalment.
En conclusió, Jaume Collboni està apostant per una via legislativa externa per solucionar un problema intern. L’èxit d’aquesta estratègia no només dependrà de la tècnica urbanística, sinó de la capacitat de negociació al Parlament de Catalunya. El futur de l’habitatge a Barcelona es juga ara en la capacitat de combinar la justícia social de la reserva amb la viabilitat econòmica de la construcció, en un intent de sortir d’un estancament que dura des de fa anys.
https://www.totbarcelona.cat/es/politica-es/collboni-intentara-reformular-la-reserva-del-30-a-traves-del-parlamento-685430/
