Introducció: Un gir estratègic a Mataró
El divendres 5 de desembre, el cor polític de Mataró, la capital del Maresme, va ser testimoni d’una decisió que podria redefinir substancialment el seu teixit urbà i social. En una sessió plenària de vital importància, el municipi va aprovar una iniciativa per flexibilitzar el canvi d’ús de locals comercials a habitatges i altres finalitats compatibles en plantes baixes. Aquesta mesura, lluny de ser un simple tràmit administratiu, emergeix com una resposta contundent i multifacètica a dos dels reptes més urgents que afronten avui dia moltes ciutats catalanes: la persistent i creixent crisi d’accés a l’habitatge i la proliferació descoratjadora de locals comercials buits, fantasmes d’una economia canviant. La decisió de Mataró no només obre la porta a noves oportunitats residencials, sinó que també s’alinea amb una visió més àmplia de la revitalització urbana, buscant insuflar vida a carrers que han anat perdent el seu pols comercial en els darrers anys.El rerefons d’una decisió estratègica
La proposta, impulsada pel grup municipal de Junts per Mataró, no és fruit de la improvisació, sinó d’una anàlisi profunda de la realitat socioeconòmica de la ciutat. Des de fa anys, i de manera agreujada per una confluència de factors, Mataró ha vist com desenes dels seus locals comercials, especialment en vies neuràlgiques com la Riera, el carrer Barcelona, Sant Josep, Santa Teresa o els voltants de les places de les Tereses i de Cuba, romanien tancats, amb la persiana baixada. Aquesta fotografia, tristament familiar en molts altres municipis de Catalunya, ha estat esculpida per les cicatrius de la crisi econòmica de l’última dècada, l’impacte disruptiu de la pandèmia de la Covid-19 i la imparable consolidació del comerç electrònic, que ha reconfigurat els hàbits de consum dels ciutadans de forma irreversible. El que abans eren centres de vitalitat i interacció, ara corren el risc de convertir-se en zones d’ombra, afectant no només l’estètica urbana, sinó també el sentiment de comunitat i la seguretat.L’aprovació d’aquesta mesura va reflectir un ampli consens polític, un fet no menor en l’escenari fragmentat actual. La iniciativa va comptar amb el suport explícit del govern municipal, format per PSC i En Comú Podem, a més del Partit Popular. Aquest alineament transversal subratlla la urgència i la gravetat percebuda del problema, transcendint les habituals línies ideològiques. Tanmateix, no va ser una unanimitat absoluta: ERC i VOX van optar per l’abstenció, mentre que la CUP va votar en contra, un senyal que, si bé el diagnòstic és compartit, les visions sobre la millor via per abordar-lo o sobre les seves implicacions a llarg termini divergeixen. Aquesta polarització parcial posa de manifest la complexitat de l’equilibri entre la revitalització econòmica, el dret a l’habitatge i la preservació del model comercial tradicional.
Entre els acords més destacats, el Ple va encarregar al Servei d’Urbanisme la tasca cabdal de redactar una modificació puntual del Pla General d’Ordenació. Aquesta no és una acció superficial, sinó una intervenció en el cor de la planificació urbanística de la ciutat, que permetrà encaixar legalment els nous usos. Paral·lelament, es preveu l’elaboració d’una ordenança o pla d’usos de planta baixa que haurà d’incorporar eines pràctiques com un mapa de locals buits, que permetrà una gestió més eficient, així com criteris de qualitat urbana per garantir que les transformacions siguin harmonioses i respectuoses amb l’entorn. Es buscaran, a més, mesures per fomentar usos compatibles, no només la residència, per assegurar la diversitat i la vitalitat dels espais.
La burocràcia, sovint un obstacle insalvable per a particulars i inversors, també ha estat objecte d’atenció. La proposta inclou la millora del Portal d’Informació Urbanística de Mataró amb una eina específica de consulta prèvia per al canvi d’ús, un pas fonamental per simplificar els procediments i oferir claredat als interessats. A més, s’estudiaran activament vies per agilitzar els tràmits administratius, un reconeixement implícit que la celeritat és tan important com la rigorositat a l’hora de donar resposta a la crisi. L’experiència prèvia en la gestió urbanística de Mataró, que a vegades ha generat debat sobre la seva eficàcia o la pèrdua d’oportunitats, com en el cas de l’edifici fantasma de Cerdanyola, subratlla la importància d’aquesta aposta per l’agilitat i la transparència.
Un dels pilars socials d’aquesta iniciativa resideix en la voluntat expressa d’establir mecanismes perquè una part de les noves vivendes que es generin a través d’aquests canvis d’ús es destinin preferentment a lloguer assequible o a habitatge protegit. Aquesta clàusula és crucial per evitar que la flexibilització d’usos es tradueixi únicament en un augment de l’oferta d’habitatge de mercat lliure, que podria no mitigar la problemàtica real de l’accés. La fórmula de col·laboració publicoprivada es perfila com el vehicle per fer realitat aquest objectiu, buscant l’equilibri entre la iniciativa privada i la responsabilitat social de l’administració pública.
Implicacions i el camí cap al futur
La decisió de Mataró té el potencial d’impulsar una transformació multifacètica. En el pla econòmic, pot injectar nova vida a zones comercials deprimides, atraient inversió per a la rehabilitació i adaptació dels locals, generant activitat en el sector de la construcció i els serveis associats. La creació de nous habitatges en àrees cèntriques també pot atraure nous residents, que al seu torn dinamitzaran el consum local i revitalitzaran la vida de barri. No obstant això, caldrà vigilar de prop la implementació d’aquestes mesures per assegurar que els nous residents tinguin accés a serveis essencials i que la convivència entre els possibles usos residencials i els comercials que puguin romandre sigui harmoniosa.Aquesta aposta per la regeneració urbana, que no és exclusiva de Mataró però sí que hi adquireix una dimensió particular, s’emmarca en un context més ampli de reptes per a la planificació municipal a Catalunya. Molts ajuntaments batallen amb la necessitat d’adaptar les seves ciutats a les noves realitats demogràfiques i econòmiques, amb una pressió constant sobre els pressupostos i la capacitat de resposta. En aquest sentit, la iniciativa mataronina podria servir com a model o inspiració per a altres municipis, mostrant com una gestió proactiva pot convertir problemes en oportunitats. De fet, l’estudi de mesures fiscals i urbanístiques en altres grans ciutats, com l’anàlisi del Pressupost Municipal de Barcelona 2024, sovint revela una preocupació compartida per equilibrar el desenvolupament i la sostenibilitat social i econòmica.
En definitiva, la flexibilització d’usos a Mataró és més que una simple modificació normativa; és una declaració d’intencions, un reconeixement que el model urbà ha d’evolucionar i una aposta per un futur on la vitalitat comercial i la dignitat residencial puguin coexistir. El camí que s’obre ara, amb la redacció del nou planejament urbanístic i l’elaboració de les ordenances, serà determinant per calibrar l’èxit d’aquesta audaç estratègia. La ciutat té ara l’oportunitat de transformar els seus espais buits en motors de renovació, creant un Mataró més cohesionat, dinàmic i adaptat als reptes del segle XXI.
https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20251215/11363427/mataro-aprova-flexibilitzar-cambio-locales-comerciales-viviendas-planta-baja.html
Fuente original: https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20251215/11363427/mataro-aprueba-flexibilizar-cambio-locales-comerciales-viviendas-planta-baja.html
